LLIBERTAT CONDICIONAL
La infermeria és una qüestió feminista
zentauroepp6719120 tarragona tarragones 10 07 2007 area de urgencias del 190508195347 /
El 90% de les infermeres són dones. El 70% dels treballadors sanitaris a tot el món són... dones. Però el 65% dels alts càrrecs sanitaris són... homes. El 12 de maig, Dia Internacional de la Infermeria, recordem que la infermeria és una qüestió feminista.
Si miren sèries de televisió que parlin de metges ('House', 'Anatomía de Grey', 'Urgencias', 'Hospital Central’, 'Médico de familia'...), veuran que els metges apareixen fent feines que en la vida real fan les infermeres: monitoritzar l’estat clínic del pacient, observar i informar de canvis en la conducta i en les funcions físiques, verificar exploracions i tractaments... Ho puc confirmar de primera mà, perquè m’he passat diversos anys hospital amunt hospital avall a causa de la malaltia de la meva filla, a la qual ja m’he referit algun cop en aquests articles.
El 1998, l’estudi Woodhull reportava que en només el 4% de les notícies sanitàries s’identificava les infermeres com a font. El 2018, una nova versió de l’estudi confirmava que la dada no canviava 20 anys després. Les infermeres no apareixen en els mitjans. Ni en sèries de televisió, ni en notícies ni en pel·lícules. 'Oh, wait...' En pel·lícules, sí. En les pel·lícules porno. La infermera és la professió més sexualitzada com a fantasia eròtica. (Per sobre dels bombers o els policies en el porno gai). Això fomenta l’assetjament i l’abús sexual.
Encara recordo l’estremidor testimoni d’una infermera jove narrat en el programa de televisió en el qual treballo. Va parlar amb la cara oculta i la veu distorsionada per por de perdre la feina. Sent a l’hospital, es va queixar a la cap de les infermeres que un pacient aprofitava cada vegada que ella canviava els llençols per tocar-la. "Nena, això és així –li va contestar la cap de les infermeres–. Coses de l’ofici. ¡Si sabessis el que he hagut de patir jo tota la vida! Si no t’agrada, no et facis infermera". La seva cap ja havia internalitzat la idea que les infermeres no mereixen respecte ni consideració. Era alhora víctima i còmplice de l’assetjament.
Conclusió. Veiem les infermeres com les ajudants dels metges, no com el que són: unes professionals autònomes, que tenen una funció per si mateixes –assistir i cuidar– i que no són els apèndixs ni les marionetes de ningú. Si una dona decideix ser metge, pensem que és molt intel·ligent; en canvi, si un home decideix ser infermer, de seguida creiem que en realitat volia ser metge, però no li va arribar la nota. Aquesta desigualtat de poder que percebem entre infermeres i metges és l’expressió inconscient de la bretxa de gènere. Sempre pensem que una professió que associem amb el gènere masculí és important, mentre que un ofici feminitzat no ho és. El més curiós és que les infermeres solen ser votades com la professió en què més confien els pacients.
Si respectem tan poc les infermeres, ¿com podem esperar que a nivell polític es prenguin decisions que les respectin?
I això que la falta d’infermeres és endèmica en el sistema sanitari espanyol, que, malgrat estar considerat com un dels millors del món, està a la cua d’Europa. Tenim cinc infermeres per cada mil habitants (Alemanya en té vuit). Com que als centres no hi ha infermeres, es respon amb la sobrecàrrega horària. Als grans hospitals estan per sobre de 20 o 30 dies les jornades que es deuen al personal d’infermeria, perquè des de la crisi econòmica i les retallades han perdut milers de llocs de treball.
En els repunts de feina, una infermera ha d’atendre fins a 15 pacients. ¿El resultat? Professionals esgotades, amb serioses dificultats per a la conciliació de la vida laboral i la familiar i amb mesos sencers sense disfrutar d’un cap de setmana lliure.
Les feministes ens hem de preocupar per elles. En primer lloc, perquè són les nostres companyes i germanes. En segon lloc, perquè una infermera desapoderada i exhausta afecta la salut de tothom. Perquè, si vostè emmalalteix i l’han d’ingressar –que no ho vulgui la Vida–, qui es farà càrrec de vostè serà una infermera. El metge passarà una vegada o dues, a tot estirar, durant tot el seu ingrés.
El nostre sistema sanitari, un dels millors, s’està deteriorant cada dia més. Sempre insisteixo en el mateix. A vostè ningú el deslliura de tenir una malaltia rara, o crònica, o greu, i una assegurança mèdica no les cobreix. La nostra Sanitat és un tresor i, dins seu, les nostres infermeres són unes joies. Deixar que ens el robin seria ser molt estúpids.
