Anar al contingut

Al contraatac

Compte amb les municipals

Toni Albir

Compte amb les municipals

Antonio Franco

Ens tocarà a nosaltres, els barcelonins, prendre partit sobre qüestions com la falta de mossos, esquivant les propagandes

Pensin que el teló de fons de moltes coses transcendents futures és la possibilitat que després de les pròximes eleccions municipals els independentistes governin o no des dels dos costats de la plaça de Sant Jaume. Pensin que els sondejos recullen cada vegada amb més nitidesa que després de la caiguda de la intenció de vot a Manuel Valls únicament l’actual alcaldessa, Ada Colau, té possibilitats de disputar-li la victòria a Ernest Maragall, d’ERC. Pensin, així mateix, que dins de la previsible fragmentació de vot per l’existència de moltes candidatures, les altres, especialment la socialista i l’exconvergent, semblen més decisives de cara a futurs pactes que sumin majories que com a possibles guanyadores.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En aquest context la campanya electoral municipal sembla centrar-se molt en els problemes d’inseguretat que es denuncien a Barcelona. En si es tracta d’una responsabilitat de la Conselleria d’Interior  –de qui depenen els Mossos– o de l’equip municipal de Colau, que únicament disposa de la Guàrdia Urbana. L’alcaldessa, que reclama des de fa anys el necessari increment de mossos a la ciutat, ha acabat per denunciar una suposada inacció de Miquel Buch, conseller d’Interior, insinuant que és intencionada, que busca precisament que els barcelonins atribueixin a l’ajuntament la inseguretat que depèn de la Generalitat.

Prendre partit

Ada Colau ha sigut molt clara recordant una dada de fons: des de fa deu anys no s’incrementa el nombre de mossos a Barcelona malgrat que era necessari fer-ho i els veïns ho reclamen. L’alcaldessa aporta, a més, altres matisos: Buch no va assistir, per exemple, a l’última Junta Local de Seguretat malgrat que es va adaptar la convocatòria a la seva agenda, no es van enviar mossos al desallotjament del 'top manta' del Portal de la Pau (la qual cosa va frustrar l’operació), tampoc es van presentar per desallotjar els seguidors del Liverpool el dia que van organitzar un escàndol a la plaça Reial... Buch argumenta que els mossos, insuficients per les jubilacions sense reposició i la falta d’organització de més hores extres, multipliquen eficaçment els seus esforços. Els sindicats de mossos recolzen aquesta tesi que Barcelona té menys agents dels necessaris.

Ens tocarà a nosaltres, els barcelonins, prendre partit en les pròximes eleccions sobre aquestes qüestions, esquivant les propagandes. I el mateix respecte a intervenir regulant o no el turisme, o a superar les traves que impedeixen que hi hagi més vivenda social, o a actuar en relació amb les qüestions energètiques i la distribució de l’aigua. Algunes depenen de criteris ideològics, però a la pràctica són polsos amb ‘lobbies’ amb moltíssims diners per impulsar les seves tesis. D’altra banda, tampoc oblidin la importància del tipus de missatge sobre la pluralitat que es llançarà a tot el país a partir del maig des de la plaça de Sant Jaume.