14 jul 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Dues tertúlies excitades

JOSE LUIS ROCA

Dues tertúlies excitades

Antonio Franco

No em van agradar els debats, però em va semblar que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias miraven almenys cap endavant proposant alguna cosa més que seguir-nos barallant

No em van agradar gens els debats dels caps de llista per Madrid. Van ser com dues tertúlies excitades de ‘reality’ en què es van explicar poques coses i es va mentir molt.  Van representar malament les entranyes del nostre país real, que està molt fart d’estridències i volia aclarir-se sobre el que passa i sobre el que raonablement podem fer. En alguns moments diversos candidats cridaven alhora i només sentíem soroll; en d’altres es limitaven a enunciar receptes de manuals antics.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mas allà de la picabaralla entre les dues dretes disposades a conviure amb els neofranquistes mentre neguen als altres que ho facin amb qui simplement pensen diferent, em va semblar que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias miraven almenys cap endavant proposant alguna cosa més que continuar barallant-nos amb els pals de les banderes. Però allò d’Albert Rivera  fent de crispat Kiko Matamoros ens va advertir que si a Ucraïna ha guanyat les eleccions un còmic aquí opta a fer-ho una espècie de tertulià tremendista que per tàctica és capaç de trencar amb la mateixa imatge que havia teixit entorn d’una actitud de canvi més o menys raonable. Barrejant temes diferents i parlant de tot alhora, acusant sense proves, menyspreant els altres, va desbordar els moderadors. Va predicar que contra Pedro Sánchez tot s’hi val oblidant que vivim en un país en el qual això sobretot ha omplert cunetes. No tinc cap predilecció per Casado, però almenys el vaig trobar al seu lloc; en canvi em va inspirar por pensar en l’excitat Rivera havent de prendre decisions subtils o resolent conflictes delicats.

Com a debats van ser pobres. Afortunadament, abans que aixequessin el teló els espanyols ja sabíem bastant de què va això de la dreta i l’esquerra, de l’ordeno o coordino, o que s’abracin a la Constitució els qui sempre han incomplert tot el seu vessant de tolerància, llibertats i drets socials. Al veure a la petita pantalla gent que a l’acabar els dos espectacles posava tanta cara d’estar content d’haver-se conegut a ells mateixos, no sé la que posaria la gent que pateix necessitats urgents i no li fan gens de cas.

¿Estem atrapats en un mal bucle? Sí, però podem sortir-ne. Aquest país és fort, ha sobreviscut al pusil·lànime Rajoy i li dedica a Quim Torra acudits de menyspreu tan afilats com els que feia sobre Franco. Jo aniré a votar. Si diumenge sortís cap als alts càrrecs gent que intentés manar sense ganivet i buscant concòrdia se’ns arreglaran bastantes coses. Ens han robat molt, ens han decebut, s’ha construït molta tertúlia i poc debat, s’educa poc per a la convivència en la diversitat... Però encara estem drets. I tampoc hem de pensar que estem condemnats per sempre a suportar Kikos Matamoros amb més ganes de lluir que de treballar.