Sense excuses

Fa més de quatre anys que visc sense cotxe. Conduïa des dels 19 i no m’imaginava sense ell. Els ‘sensecotxe’ cada vegada som més. Fa temps quan em preguntaven si en tenia, contestava un ‘no’ acompanyat de justificacions. Explicava que a Barcelona no en necessitava, que no trobava aparcament i que m’havia tret una despesa i una responsabilitat de sobre. Ara, en canvi, els que es justifiquen són els que tenen cotxe. Al·leguen mala combinació del transport públic i que surten tard del treball. Excuses com les que posen alguns governs per no actuar. Som en plena campanya electoral del 28-A i en plena precampanya de les municipals i la contaminació, que mata prematurament 3.500 persones a l’any a l’àrea metropolitana, no apareix en els debats. Com a escola, en una campanya hi ha temes troncals i temes ‘maria’. La contaminació, inexplicablement, és dels segons i els missatges que es donen són difusos, sempre en futur i sense concretar gaire.

La contaminació té un problema. No es veu, no ens impedeix el nostre dia a dia, però mata. Tendim a pensar que, com en els accidents de trànsit, a nosaltres no ens afectarà tot i que si es viu a Barcelona, patir les conseqüències no és una qüestió de sort. És un problema de salut pública que les ciutats hauran de resoldre. Ho hauran de fer els ajuntaments i l’haurien de liderar les forces progressistes, més sensibles amb el medi ambient però que de sobte han entrat en contradicció i han posat el fre. Els fa por prendre mesures contundentsperquè pensen que els peatges mediambientals afectarien especialment els treballadors i la renovació automobilística no tothom se la pot permetre. S’ha de pensar en ajuts però també s’ha de parlar clar. Tenir un cotxe és un luxe. O se’n pot tenir un de sostenible o cap. No tenim temps per aplicar restriccions a mitges i no es pot jugar per reduir el trànsit i alhora continuar construint infraestructures per a vehicles com els túnels de Glòries. Quan més espai dones al cotxe, més n’ocupa. Els alcaldables encara són a temps. La crisi climàtica ha de ser una prioritat. Quan abans ho assumim, molt millor.