La diada del 23 d'abril

Busqueu bé el vostre llibre

Sant Jordi, tal com està muntat, promou la compra única i la carrera per ser el més venut

4
Es llegeix en minuts
zentauroepp47819431 leonard beard190419173832

zentauroepp47819431 leonard beard190419173832

L’editorial Minúscula, que és una de les més coherents i curoses en la tria, la traducció, la correcció i el disseny dels llibres que publica, penjava aquesta setmana un nou post al seu blog sota el títol ‘Búscalos, no esperes que ellos te encuentren. Podrían no hacerlo’. Acompanya el text una fotografia de les cobertes de les seves novetats d’aquest Sant Jordi.

Minúscula, que publica en català i en castellà, és una de les editorials més valorades per les llibreries de la ciutat; no per això Valeria Bergalli, l'editora, s’equivoca en pensar que els seus llibres ho tenen difícil per arribar al públic general.

Hi ha una combinació infal·lible perquè un llibre acapari pàgines de diaris, tuits i minuts de ràdio i televisió, arribant així al públic general (no només al públic lector), que és el qui surt en massa a comprar llibres per Sant Jordi. És aquesta: que l’autor estigui viu i que sigui molt conegut, no necessàriament per escriure llibres. Minúscula no té cap autor que compleixi aquests requisits. Club Editor, Labreu, Les Hores, Periscopi, Días Contados, AdiA, La Fuga, Flâneur, Edicions de 1984 i tantes altres tampoc no els tenen; totes són però editorials que fan llibres de qualitat, que els venen al mateix preu –o més barat fins i tot– que el llibres del darrer ‘youtuber’, premiat, nebot de o estrella de la televisió. Aquests darrer sonaran i sortiran en certs informatius de televisió, ràdios i diaris, a les hores que la gent mira la tele i escolta la ràdio i els dies que la gent compra el diari.

Tot i que moltes llibreries passem tot l’any recomanant llibres d’escriptors i d’editorials que cuiden la qualitat (una qualitat que tothom –i que no us diguin el contrari– pot apreciar i disfrutar), els minsos dies dels voltants de Sant Jordi que els llibres passen a ser informació prioritària als mitjans, tots aquests altres personatges que escriuen (si són ells qui les escriuen) coses que ‘pse’ acaben pasant-nos la mà pèr la cara, és a dir, posant els seus llibres a primera fila.

A aquests informatius de televisió, ràdios i diaris, les llibreries que cuidem el nostre fons tot l'any no els guanyem en audiència, els guanyem en proximitat, en haver-nos llegit els llibres que recomanem i en conèixer la feina que hi ha al darrere: què ha fet abans l’autor, com tracta l'editorial els seus llibres, quina és la trajectòria del traductor, si un llibre té visos de durar en el temps o si simplement s’emmarca dins la moda vigent... També, si veniu i ens expliqueu quatre coses, us coneixem una mica a vosaltres i us podem posar en contacte amb aquest llibre que creiem que us escaurà de manera personalitzada.

Sant Jordi, tal com està muntat, promou sobretot la compra única i la carrera per ser el més venut aquell dia simplement. ¿Algú recorda quin va ser el llibre més venut per la diada de l’any passat? I per la de fa dos? ¿Heu anat corrents a una llibreria després d’haver llegit el darrer Gironell per demanar més llibres del mateix escriptor? ¿Recordeu el nom dels autors d’‘Operació urnes’, d’on venien, què han fet després?

Això que la publicitat aspira a aconseguir és una cosa que les llibreries petites i mitjanes ja utilitzem

David Guzmán, director d'un programa de ràdio de llibres que sí que dura tot l'any i que sí que incita a la lectura continuada, ho explica molt bé en un article a la revista Núvol: la major part de la informació que aquests dies es dóna sobre llibres als mitjans d’informació general no és informació, sinó publicitat. Qui no tingui clar quin llibre comprar i s’apropi a les parades aquell dia al vespre després d’haver sentit arreu els títols dels més venuts, el més probable és que acabi comprant un d'aquests que no que es dedique a demanar consell per tal de trobar el llibre que més l escau.

Notícies relacionades

I jo em pregunto: des de quan ens interessa la publicitat pel boc gros podent tenir informació personalitzada de primera mà? Segmentar el target cada cop més per tal de tenir perfils cada cop més concrets a qui dirigir publicitat directa, quasi individualitzada, és la gran carrera de la publicitat d’ençà que les xarxes socials, amb tot l'intercanvi d'informació personal que comporten, s’han instal·lat a la vida quotidiana. Això que la publicitat i el màrqueting malden per tenir en els darrers anys és una cosa que les llibreries i botigues petites i mitjanes fem servir de fa dècades. Ja que el dia de Sant Jordi gran part de la població semblem obligats a gastar-nos 20 euros en un llibre, perquè no optem per deixar-nos aconsellar de tu a tu per un expert que ens farà el servei no gratis, sinó a sobre amb un 10 per cent de descompte?

Feu servir les llibreries, utilitzeu-nos als llibreters, sobretot si el llibre de Sant Jordi és un dels pocs que comprareu al llarg de l’any.