21 set 2020

Anar al contingut

IDEES

'Ley de menguas'

'Ley de menguas'

Jaume Subirana

El president del Partit Popular parla últimament del projecte d’una “llei de llengües” que seria, de fet, una llei contra les llengües peninsulars diferents del castellà. Casado accepta que les “altres llengües” siguin un mèrit, mai un requisit. El requisit (l’obligació) es reserva a la que, segons Joan Carles I, “mai va ser llengua d’imposició, sinó de trobada”, com bé saben els milions de parlants de guaraní, quítxua o maia que van sortir joiosos a la trobada dels no-colonitzadors espanyols d’Amèrica.

Arran del projecte de llei, potser val la pena apuntar alguns fets. El primer, que es calcula que a Catalunya es parlen avui 280 llengües (ho expliquen bé a paisdeparaula.cat), i que més del 10% de catalans no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua. També que prop de la meitat de la població espanyola (un percentatge més gran entre els immigrants) parlem altres llengües, a més del castellà. A aquesta gran minoria, la “igualtat d’oportunitats” ens agradaria que s’apliqués a les nostres altres llengües. I que arribés més enllà del territori regional: ¿per què un funcionari de Guadalajara desplaçat a Maó o a Alcoi té uns drets lingüístics que es neguen als alcoians i a les maoneses? Finalment, als catalanoparlants bilingües ens costa una mica entendre que els presumptes defensors del bilingüisme presentin una candidata a diputada per Barcelona que llueix com a mèrit el fet de no parlar català. ¿Què passaria si fes el mateix a París o a Buenos Aires? ¿No deu ser que hi ha llengües (i, amb això, ciutadans) de primera i de segona?

El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Per afegir-s’hi, el PEN Català ha convocat aquest dimecres un acte a la llibreria La Impossible, a Barcelona, amb Fernando Beltrán, Alicia Fernández, Jordi Llavina i Berta Piñán llegint en castellà, gallec, català i asturià. Aquí sí, en igualtat d’oportunitats. El món de llengües i ciutadans iguals existeix. Està en la societat real, i és el revers dels discursos sobre el tema del PP i Ciutadans.