Una utopia
Per un Ministeri del Disseny
La petició a change.org no ha despertat precisament entusiasme; el disseny continua veient-se com a una cosa elitista quan pot ser un instrument de transformació
jose38372010 onbarcelona exposicion david bowie edificio disseny hub barc170605123336
De moment no el té cap país. Però és probable que l’acabin tenint tots. Aquesta setmana, dins del flamant Madrid Festival Design, es va celebrar un acte reclamant-ho oficialment. Per a això es van reunir una dotzena de personalitats –gairebé cap dissenyador– reivindicant la importància clau del disseny per al desenvolupament del país, davant de representants de l’Administració. A Change.org es pot fer la petició del nou ministeri. Però de moment no arriba a les 400 firmes.
¿Un fracàs? Està clar que és una petició una mica marciana, però sobretot, passa que el disseny no té una gran estima ciutadana. Es continua percebent com a una cosa elitista, cara i supèrflua. Que de vegades ho és, però també és tot el contrari. Exagerant una mica, podríem dir que tot el que ens envolta –excepte un arbre– està dissenyat. Una cadira, un tren, una revista; no cauen d’un arbre. És cert que aquest mateix disseny està portant el planeta a la hipertròfia consumista i al col·lapse. Però només el mateix disseny, utilitzat d’una forma positiva, conscient, i ètica, ens pot treure de l’encallador. Exagerant una mica més, podríem afirmar que el disseny salvarà el món. Per tant, que els governs li dediquin un ministeri seria el mínim que podrien fer.
Els governs de dretes ja han utilitzat el disseny pels seus interessos, promocionant-lo des del punt de vista crematístic. Els agrada anomenar-lo valor afegit, és a dir postís, quan és una cosa intrínseca. Els governs d’esquerra, plens de prejudicis, el rebutgen per esteticista, sense adonar-se’n que és una arma de progrés social. Hi ha un disseny participatiu, inclusiu, que espera una últim cop per girar la balança. Alguns països seriosos com el Canadà, Anglaterra o Holanda, ja estan per la feina. Sottsass ja ho va intuir en els 80: “Fent voltes pel món, es comença a notar que el disseny no és només un sistema d’especulació per projectar productes, si no una manera d’especular sobre l’existència. S’estan preparant noves metàfores i noves utopies”. Amén.
