El silenci còmplice dels xais

A Marta Obregón, el que més tard seria conegut com 'el violador de l’ascensor' la va assaltar en un portal i la va portar a un descampat.

Va ser assassinada el 21 de gener, precisament duant les festes de Santa Agnès, una jove verge romana martiritzada per preservar la seva castedat. A més, va rebre 14 punyalades, les mateixes que santa Maria Goretti, assassinada i canonitzada per aquest mateix motiu. Molts creuen que no es tracta de coincidències. Per això ara s’inicia el seu procés de canonització. Per resistir-se a una violació.

José Ángel Arregui Eraña, un religiós espanyol, va gravar amb càmera oculta 15 menors de 12 a 14 anys. Tocaments, masturbació als menors, agressions físiques i penetració amb objectes.

400 hores de vídeos.

Només va complir dos anys de presó.

Només dos anys.

La policia va descobrir el pederasta quan intentava vendre aquestes imatges a una xarxa de pornografia infantil. Quan van anar a localitzar les víctimes, ja adultes, un a d'elles va negar que hagués sigut víctima d’abusos. «Deu ser una equivocació», deia. Fins que no es va veure a si mateix gravat, no ho va recordar tot. La seva ment ho havia esborrat. Un mecanisme de supervivència molt comuú entre les víctimes.

Jo també vaig oblidar la meva violació. No recordo la seva cara i no podria explicar amb detalls com va ser. Recordo, això sí, que em vaig quedar quieta quan em va posar una navalla al coll. Perquè llavors tenia una filla de quatre anys. Si aquest home em matava, la meva filla es quedaria òrfena. La Marta no va pensar això. No va pensar que els seus pares i germans no la tornarien a veure més. Em pregunto si els seus amics i familiars no haurien preferit una Marta viva que una Marta santa.

A mi, personalment, que l’Església catòlica em vulgui vendre la moto que en una violació el millor és resistir-se em sembla una irresponsabilitat tremenda. I trobo incongruent que aquesta mateixa gent després em vingui a explicar que vol que tinguem fills per ajudar el país. Ens volen mortes, i verges. Llavors ¿com ens volen mares?

En el documental de Netflix 'Examen de consciencia' s’expliquen diversos casos d’institucions en els quals s’han conegut abusos massius a menors. Els maristes (43 denúncies policials contra 12 capellans; cap capellà a la presó); el seminari de La Bañeza (desenes de denúncies, però una sola condemna, per abús a dos menors); Viator (institució acusada d’abusos no només a Espanya, sinó també a Xile i Colòmbia); els legionaris de Crist (els abusos a menors de Maciel, el seu fundador, han sigut reconeguts pel mateix Vaticà)...

I en tots es repeteix la mateixa història. Els nens es queixaven. Ho deien. Alguns parlaven amb els seus pares. Alguns pares parlaven amb la institució. La institució ho negava sempre. I després recol·locava l’abusador, de qui coneixia bé la seva condició, en altres centres on l’abusador trobava una altre planter de nens dels quals abusar.

La Conferència Episcopal va admetre el novembre passat que l’Església catòlica ha guardat durant anys un «silenci còmplice» que va emmarcar en un context d’«inacció de tota la societat espanyola» davant d’aquest delicte. Però la cúpula eclesiàstica es nega a facilitar dades dels processos que ha conegut o instruït. Només tres de 70 diòcesis obliguen el bisbe a informar la Fiscalia en els seus protocols .

Miguel Hurtado (foto que encapçala l’article) explica al documental: «Era molt creient, fins i tot vaig pensar a entrar al sacerdoci. El meu món es va enfonsar, el meu sistema de creences va col·lapsar i em vaig quedar sense referents». El seu violador treballava a l’abadia de Montserrat, que, per descomptat, va ocultar els fets.

Molts i moltes que vam ser educats en la fe catòlica ara ens sentim així. En molts casos, la fe queda. Però la desconfiança en la institució és enorme. I també ens adonem que l’actitud de l’Església catòlica respecte al sexe és insana. ¿En quin cap hi entra que una dona prefereixi morir que perdre la seva castedat? 

L’abús sexual és sobretot un abús de poder. El celibat no n’és la causa, però una vida celibatària insana pot ser un factor de risc. D’altra banda, alguns homosexuals entraven al seminari a causa de, paradoxalment, l’homofòbia de l’Església: creien que podrien conviure millor en una vida celibatària, pensant que amb l’ordenació sacerdotal la sexualitat desapareixia. I no és així. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Els instints no es poden reprimir.

I la repressió es converteix en el caldo de cultiu per als crims més atroços. Després, el silenci és el còmplice. L’última palada de terra a la tomba de la veritat.