Cesària, canviar la manera de néixer

"Encara em resulta bastant dur rememorar el dia que 'em van néixer' la meva filla. Perquè jo sempre dic que no vaig donar a llum, tot i que tothom em miri amb cara rara”. Amb aquestes paraules, una mare relata la seva experiència de part temps després que li haguessin realitzat una cesària innecessària. No es tracta d’un cas aïllat.

A l'Estat espanyol, es calcula, segons dades del Ministeri de Sanitat, que un de cada quatre naixements, el 24,8%, es produeix mitjançant aquesta operació de cirurgia major. Un percentatge molt superior al que recomana l’OMS, que considera que una taxa justificable no hauria de superar el 10%. Als hospitals privats, on el negoci s’imposa a la salut, la seva xifra és més gran que la mitjana i arriba al 37,3%; en canvi, als hospitals públics el nombre se situa en el 21,6%. Un fet que no es justifica des d’un punt de vista mèdic, perquè és la sanitat pública la que atén els parts amb més risc i amb més opcions d’acabar en cesària.

Les companyies d’assegurances paguen més

Es tracta d’una tendència que ha augmentat en els últims anys i que és resultat, en bona mesura, del procés de mercantilització i tecnificació del part. Mentre que una cesària programada es realitza en tan sols 30 minuts i es preveu amb antelació i que un part pot durar hores i, fins i tot, dies i és impossible saber quan acabarà, les companyies d’assegurances paguen més per aquesta actuació i, en la mesura que una cesària és més cara, el sistema sanitari ha de desemborsar més diners amb els consegüents beneficis privats.

No estic en contra de les cesàries, perquè gràcies a les cesàries per se, ja que gràcies a elles s’han salvat moltes vides. Les habilitats obstètriques són primordials en els parts de risc. El problema rau quan una cesària o una episiotomia o la inducció d’un part es duen a terme per rutina, sense necessitat mèdica. Una pràctica que té nom, el de violència obstètrica, i que comporta conseqüències negatives per a la salut de mares i nadons. Després d’una cesària, les dones tenen més possibilitats de patir inflamació de l’endometri i més risc d’hemorràgia, i en un següent embaràs hi ha més probabilitats de tenir placenta prèvia i si el part és induït hi ha perill de trencament  uterí. Pel que fa al nadó, en una cesària programada, aquest neix prematurament, amb un pes inferior i pot sufrir problemes respiratoris.

S’inculca por del part

La tendència a l’alça de cesàries no és una qüestió exclusiva d’aquí. A la Unió Europea, la mitjana de cesàries se situa en el 27% del total de parts i són la majoria dels països nòrdics i Holanda els que registren els percentatges més baixos, sobre el 17%, mentre que Xipre té la xifra més elevada, el 57%. Als Estats Units, les cesàries van créixer el 525% entre els anys 1969 i 1987, i van passar de representar el 4% del total de parts al 25%, respectivament. Fins als anys 80, l’alt nombre de cesàries als Estats Units era una excepció entre els països industrialitzats, només comparable amb el Canadà i Austràlia, però a partir de llavors el part per cesària va augmentar en molts altres llocs.

Notícies relacionades

Un de cada cinc nadons neix per cesària al món

Plorar de pena

Al Brasil, amb una de les taxes més altes del món, el 57% de mitjana, la cesària s’ha convertit en tot un ritual. Als hospitals privats, la xifra assoleix el 84% dels parts. Les embarassades de classe mitjana i alta es preparen per a la cesària com si es tractés d’un gran esdeveniment, s’encarreguen vídeos professionals, les càmeres entren a la sala d’operacions i les dones assisteixen ben pentinades, maquillades i amb la manicura a punt. Paradoxalment, la majoria d’embarassades brasileres a l’inici de la gestació vol un part vaginal, però el sistema sanitari les indueix a creure que la cesària és millor, la forma més moderna i segura de donar a llum.

Una dinàmica molt preocupant, perquè estem canviant la manera de néixer. Si quan la cesària va començar a aplicar-se, 150 anys enrere, era una operació que permetia salvar la vida d’alguns nadons que presentaven dificultats en el naixement, ara s’ha generalitzat de tal manera que ha desembocat, com ens recorda la psiquiatra infantil i perinatal Ibone OlzaIbone Olza, en una nova forma de donar a llum, que s’està convertint en habitual. Una tendència que s’explica per canvis socioculturals de fons sobre la percepció del part, que és considerat una font de riscos, mentre que la cesària aporta la falsa sensació de control. Tota la confiança cega que es diposita en la intervenció mèdica equival a la por del part que s’inculca.