Anar al contingut

Combatre la pobresa infantil

Infància i pressupostos

Infància i pressupostos

Beatriz Silva

És urgent canviar el rumb de l'agenda política en Catalunya i iniciar polítiques focalitzades en les famílies que estan patint les formes més severes de pobresa

Catalunya té un nivell de riquesa propi d’un país desenvolupat de l’Europa Occidental, però un nivell de pobresa infantil equivalent al dels països més pobres de la Unió Europea. Des de fa anys organismes com l’OCDE, Eurostat i el mateix Idescat reiteren, informe rere informe, que en el context europeu, només dos països tenen més pobresa infantil: Romania i Bulgària. No obstant, si comparem la riquesa de Catalunya amb aquests dos països, constatem que la renda per càpita de Romania és de 9.600 euros i la de Bulgària, de 7.300 euros. Molt lluny dels gairebé 30.000 euros de Catalunya.

La infància no ha sigut una prioritat política dels governs catalans en els últims anys. I no ho ha sigut durant una crisi econòmica que ha tingut conseqüències devastadores per a les famílies més vulnerables que han patit en gran manera que el conjunt de la població les retallades i les polítiques d’austeritat.

Viure sota el llindar de la pobresa

Segons les últimes xifres d’Idescat, el 28,5% dels nens i nenes a Catalunya viuen sota el llindar de la pobresa. ¿Què significa això? Que viuen en famílies que estan al límit. Que no es poden permetre consumir aliments indispensables per al seu desenvolupament, com peix, carn, fruita o verdura. Que no sempre poden tenir roba apropiada per a l’època de l’any, participar de les sortides escolars o disposar de llibres de text. Hi ha mesos en què aquestes famílies no poden fer front a despeses bàsiques com les factures d’aigua, gas i electricitat, ni tampoc escalfar les seves vivendes. Viure sota el nivell de la pobresa a Catalunya es tradueix també a no poder accedir a una vivenda digna, en famílies que comparteixen pisos sobreocupats, que ocupen il·legalment, pateixen desnonaments o continus canvis de domicili. Tot això afecta el desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels nens i nenes que viuen aquesta realitat amb angoixa i por.

Fa uns mesos, Najat El Hachmi descrivia algunes d’aquestes situacions en un article publicat en aquestes pàgines titulat ‘La gran diferència’. Ella parlava del que implica créixer en una llar on a l’hivern es passa fred, on no hi ha espai per fer els deures o en el qual l’única companyia és la televisió perquè els pares treballen totes les hores que faci falta per sobreviure. Posava de manifest la desigualtat que es manifesta de manera més sagnant en la nostra infància.

La infància, oblidada en els pressupostos 

Els pressupostos que prepara el Govern haurien de tenir com a prioritat reforçar les polítiques socials que s’han vist greument deteriorades en els últims anys. Però haurien, per sobre altres qüestions, de posar la infància en primer lloc. Perquè ha sigut la gran oblidada d’aquests anys.

Catalunya no només té més pobresa infantil que la mitjana europea, sinó que la situació és més greu com més severs són els indicadors que la mesuren. Si utilitzem els llindars que capturen les formes més agudes, la pobresa infantil a Catalunyaa és el 46,5% més alta que la mitjana de la UE. En concret tenim el 14,6% de pobresa infantil severa.

¿Com s’expliquen aquestes xifres en una economia que disposa anualment d’un pressupost global de 35.000 milions d’euros? Perquè la crisi va provocar una greu caiguda dels ingressos de les famílies més pobres, sobretot de les llars que tenien fills i filles al seu càrrec, que continuen sense recuperar-se. I perquè alhora destinem els nostres recursos a altres qüestions.

Estrangers i famílies monomarentals

És urgent canviar el rumb de l’agenda política i posar en marxa polítiques focalitzades en les famílies que estan patint les formes més severes de pobresa. En aquests moments, el 60% dels nens i nenes de famílies d’origen extracomunitari viuen sota el llindar de la pobresa a Catalunya. I el 40% de les famílies monomarentals.

En el ple monogràfic sobre la infància celebrat abans de Nadal al Parlament, el Grup socialista va quantificar les 96 mesures de xoc que va sotmetre a votació en 600 milions d’euros. No estem parlant de xifres inassumibles per a l’economia catalana.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El Govern socialista de Pedro Sánchez ha sigut capaç en pocs mesos de posar sobre la taula recursos per millorar la situació de la infància amb uns Pressupostos heretats del Partit Popular. Els Pressupostos que s’han presentat ara al Congrés inclouen partides que permetrien treure’n 82.000 de menors de la pobresa severa. També contemplen, entre altres recursos, 150 milions d’euros extra per a beques, 50 milions per a material escolar i 30 milions per a escoles infantils. La partida de protecció familiar implica un augment de 266 milions d’euros respecte al 2018. Per a Catalunya, contemplen, entre altres coses, més de 77 milions d’euros per a beques i 3 milions per a menjadors infantils, que beneficiarien, 5.117 nens i nenes. És, a més, la primera vegada que uns Pressupostos Generals de l’Estat s’acompanyen d’un informe d’impacte en la infància.

Millorar la situació dels nostres nens i nenes depèn en gran part de l’aprovació d’aquests Pressupostos, que significarien per a Catalunya 2.261 milions d’euros que podrien dedicar-se a millorar la situació de la infància més vulnerable. No podem continuar permetent-nos tenir nivells de pobresa infantil anòmals en relació amb la nostra riquesa. Fins i tot Romania és més generosa en aquests moments amb les prestacions a les famílies amb fills a càrrec. I ho continuarà sent si aquests Pressupostos no tiren endavant.