Anar al contingut

Dues mirades

Esteu morts

Twitter de Laura Perez

Esteu morts

Emma Riverola

Els que neguen que existeix l'homofòbia saben que estan encoratjant el que neguen. No és nova l'estratègia de culpabilitzar els febles, però dol veure la seva resurrecció

Una tanca llançada amb tanta fúria que va trencar els vidres de l’entrada i tinta negra per a les pintades. "Esteu morts", cridaven les lletres. I aquí, en aquests traços, s’escrivia un odi que mai se n’ha anat, però que semblava endormiscat. El menyspreu a tot el que s’escapa d’una norma castradora encoratjat pels que ens volen iguals per sentir-se superiors. De vegades, l’odi beu de la ignorància. De vegades, del coneixement perfecte de la perversió dels postulats. I tant es posa vestits de polítics fanfarrons com les botes que una nit trepitjaran el diferent. Però l’odi mai és estanc. I tendeix al contagi. Especialment quan els carrers es quarteren i cada peça del mosaic es creu l’única garant de les essències.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’atac comès contra la flamant seu LGTBI de Barcelona, a una setmana de la seva inauguració, és una esquitxada més de la intolerància que ve, que ja és aquí. Forrellats a les fronteres, a les ments i als sentiments, així estem. Els que neguen que existeix l’homofòbia  per, així, evitar protegir de forma especial els drets de les persones LGTBI, saben que estan encoratjant, precisament, el que neguen. Perquè contribueixen a demonitzar un col·lectiu que arrossega un passat feridor de discriminació i un present de dificultat, confonent drets amb privilegis. Un apartat més d’una estratègia global: culpabilitzar els febles. No, no és nou, però dol veure la seva resurrecció.