El taxi, pel mal camí

No es creguin els que diuen que el conflicte del taxi s’ha resolt. L’únic que tenim és una nova etapa sense salvatjades de centenars de taxistes –no tots– que han après a aconseguir els objectius gremials fent encaixar els seus xantatges amb les covardies dels poders públics. I de forma especial, amb la inhibició, dels policies que tenen l’obligació de garantir que respectin als altres ciutadans, tant els usuaris com els seus competidors. Aquesta falsa pau durarà només fins que decideixin extralimitar-se de nou.

El sector encarna gairebé millor que ningú la continuïtat de la vella llei del més fort i del poder de la intimidació física tot i que donem per assentat l’Estat de dret. Algunes de les seves reivindicacions són justes. Han de ser ateses. Tot i així, no les intenten materialitzar perquè ho siguin i a través dels cursos legals (el seu gairebé mai és un exercici democràtic del dret de vaga). Si els seus competidors fessin el mateix Barcelona seria famosa per les seves batalles campals. Aprofiten la seva força per perseguir també objectius il·lògics. Aquesta vegada volien que els cotxes VTC només poguessin contractar-se amb moltes hores d’antelació i que els seus conductors tinguessin prohibit utilitzar els GPS localitzadors. Crec que hi ha coses injustes que han aconseguit ara que les frenaran els tribunals. I tornarà l’extorsió.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Hi ha taxistes bons i taxistes dolents? En conec personalment alguns que són persones impecables. Però aquests impecables en els conflictes es converteixen en taxistes incapaços de rebel·lar-se contra els companys malvats i encarrilar la protesta cenyint-se a la legalitat. Tampoc renuncien al que els bèsties aconsegueixen per la via de l’extorsió.

En aquesta debilitat els acompanyen els poders públics –el  local, l’autonòmic i l’estatal– per covardia i per falta de coratge polític per reestructurar a partir de les noves realitats socials i tecnològiques el transport públic urbà. Ara tampoc s’ha entrat a intentar resoldre la qüestió de les llicències, un mercat d’especulació privada ja obsolet. No entenen que per als usuaris del transport la competència és bona i el seu únic límit és que es faci garantint el pagament d’assegurances i la fiscalitat. Perquè totes les altres coses són històries. El taxi groc i negre és entranyable però tots ens hem trobat taxistes que ni són professionals experts en la conducció o en el bon tracte als clients, o que no coneixen mínimament la ciutat i els secrets per circular-hi idòniament. És com si dins de la UE haguessin de perdurar les fronteres únicament perquè el vell monopoli del cos de duaners tingués uns drets adquirits i ningú no s’atrevís a tocar-los.