24 nov 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

Davos i la crisi de la globalització

FABRICE COFFRINI

Davos i la crisi de la globalització

En temps de populismes i guerres comercials, de nativisme i de proteccionisme, la globalització continua sent inevitable i un camí de prosperitat.

Com corregir el descontentament social per l’augment de les desigualtats i el ressorgiment del populisme i el nacionalisme com a reacció als excessos de la globalització. Aquest és el principal tema de debat (i de preocupació) de les elits polítiques i econòmiques en la nova edició del Fòrum de Davos, dedicat a la denominada Globalització 4.0.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Durant anys, Davos ha sigut un dels fòrums en els quals els líders mundials han debatut i defensat les bondats de la globalització en un món cada vegada més interconnectat. Però la globalització es va desenvolupar amb uns excessos innegables que aquestes elits que anualment se citen en el Fòrum Econòmic Mundial no van pal·liar, quan no van impulsar. Els excessos van tenir com a conseqüència una gravíssima crisi econòmica en la qual el 99% va pagar la factura de l’1% i la recuperació de la qual ha deixat a molts a la cuneta. La galopant desigualtat, unida al vertiginós canvi tecnològic, ha generat una gran animadversió en àmplies capes de la població cap a la mateixa idea de la globalització.

Reacció populista

Alguns dels líders que no acudiran a Davos aquest any (Donald Trump n’és el principal) són el populista rostre de la reacció irracional dels abandonats per la globalització. Però la globalització no és reversible. En temps de populismes i guerres comercials, de nativisme i de proteccionisme, la globalització continua sent inevitable i un camí de prosperitat. Això sí, sense excessos per part d’uns quants contra la majoria de la població.