Anar al contingut

ANÀLISI

Suplents poc convincents

Alberto Saiz

Suplents poc convincents

Antonio Bigatá

La llista dels reserves vàlids del Barça és senzilla i concreta, tot i que talla: Cillessen, possiblement Murillo (que va mostrar solvència al camp del Llevant quan l’equip es va assentar), Munir Denis. Un problema és que Munir no accepta aquesta condició, ha xocat amb el club i ja no està operatiu, i un altre és que hi ha la temptació de traspassar o cedir Denis –també molt cansat de la suplència– en aquest mercat d’hivern. El primer que s’ha de remarcar és que Denis és l’únic refresc ofensiu vàlid i útil dels barcelonistes. Va tornar a quedar patent a València dijous a la nit. De cara a possibles contingències en aquesta mateixa temporada és poc menys que imprescindible.

Hi ha entrenadors que aconsegueixen tenir a punt els homes de la banqueta perquè quan siguin necessaris resultin eficients i fins i tot despertin curiositat i certa il·lusió entre els seguidors. Valverde ho ha aconseguit amb els mig titulars Vermaelen, Semedo, Sergi Roberto i, per descomptat, Arturo Vidal, que juntament amb els quatre noms constitueixen la segona línia del Barça. La resta són situacions mal encarrilades que es tradueixen en actuacions poc convincents. Al camp del Llevant no es van trencar irreversiblement plats perquè queda un partit de tornada que en teoria no ha de ser complicat, però el partit va deixar lliçons.

Experiments amb gasosa

A la zona del darrere els reserves mostren encara més fragilitat que els titulars al defensar les bandes, obstaculitzar les centrades i cobrir l’espai frontal quan l’adversari lluita amb intensitat. Podem donar per bona la voluntat de Miranda i Chumi, però encara no són aptes per jugar al Barça. En tot cas, han de continuar formant-se, tot i que sense intervenir a curt termini en nous experiments que acaben sent amb gasosa. La seva escassa solidesa comporta, a més, la impossibilitat de jutjar la capacitat dels seus companys, ja que la defensa és sempre per definició una línia que si té discontinuïtat en algun punt falla completament.

L’emoció de Malcom la nit que va marcar el seu primer gol amb el Barça / REUTERS

Però les qüestions més delicades estan davant. Malcom va caure amb mal peu en aquest equip, potser perquè va venir com a això que els fitxadors anomenen ‘una oportunitat’. Ni el demanava l’entrenador ni hi havia amb prou feines espai per a ell en vista del planter existent. A partir d’aquí, poca cosa. No és estrany que decebi cada vegada que disposa de minuts: corre molt, desborda poc i xuta sense encert. Se’l veu sense confiança en si mateix i sense la mínima convicció de triomfar. Va ser una oportunitat mercantil però ara la seva cotització és inferior de quan va arribar. Potser mereix que se li doni més temps, però la graderia té clar que aquest any no li traurà cap castanya del foc.

El drama de Coutinho

La situació més dramàtica, i que creix, és la del momentani gran suplent Coutinho. Ningú dubta que és un gran futbolista, però ho ha demostrat amb comptagotes i a la baixa quan ell i els altres pensàvem que ocuparia ni més ni menys que l’espai de Neymar. Sembla atrapat per les expectatives que va crear el seu preu de compra, la brillantor de l’antecessor que va venir a substituir i la impossibilitat de definir l’espai que ha d’ocupar al camp. En pocs mesos l’Estadi s’ha desencantat d’ell, el considera un bleda que insisteix una vegada i una altra amb una mateixa jugada que ja coneixen els adversaris. Ni mou l’equip ni aconsegueix ser resolutiu.

Quan els culers miren cap a Liverpool veuen que els del seu anterior destí juguen i triomfen millor sense ell malgrat que allà tenia la condició d’estrella del conjunt. I quan abaixen la vista a la gespa del Camp Nou grunyen perquè els sembla una estrella apagada. Necessita un ‘reset’, un tornar a començar, possiblement una mica de temps, però s’escampa la idea que no té el caràcter necessari per fer el que s’espera d’ell. Valverde té un autèntic desafiament amb aquest home.

Guanyar la Champions

¿Es pot guanyar la Champions amb una banqueta en aquestes condicions? El barcelonisme tem molt la resposta objectiva a aquesta qüestió. Hi ha banquetes d’àcid sulfúric que desintegren els que s’hi asseuen. El cul d’Alcácer es va salvar de desfer-se al marxar, i ha tornat a demostrar ser el golejador que era abans de provar-la, però hi ha altres futbolistes que moren mentre esperen asseguts. Els titulars del Barça necessiten ajuda, però de moment aquesta banqueta sembla estreta, curta i vàlida per donar-los-hi. És urgent resoldre la qüestió.