La desgràcia d'Albiol

De vegades, n’hi ha prou amb unir un grapat de titulars. Una punxada de la llum va originar el devastador incendi al barri de Sant Roc de Badalona: 3 persones mortes i 30 ferides. La planta on es va iniciar el foc estava ocupada per una quinzena de persones d’origen romanès. Són molts els que en aquest barri degradat es troben en situació irregular i punxen els vells cables recoberts de tela. ¿Recorden el recent reportatge sobre l’augment alarmant de ‘pisos pastera’ a l’Àrea metropolitana de Barcelona? En aquests hi viu un de cada deu catalans i fins un 48% de les persones nascudes fora de la UE. Expulsades per un mercat immobiliari inaccessible. Un altre titular: “El preu de les hipoteques arriba a màxims en l’últim tram del 2018”. I un altre: “Les vivendes incorporades al parc de lloguer de BCN cauen a mínims des del 2007”.

Aquesta és la realitat. I demagògia són les declaracions del líder del PP, Xavier García Albiol: “Durant quatre anys ocupar il·legalment pisos a Badalona ha sortit gratis i per això les desgràcies com la d’aquest cap de setmana es poden tornar a repetir”. No, aquesta ocupació (que es va iniciar en la seva època d’alcalde) no és l’origen de la desgràcia. Ho és l’avarícia del mercat immobiliari i la debilitat o connivència d’un poder polític incapaç de frenar l’especulació i que no ofereix solucions globals que protegeixin els drets bàsics de la ciutadania. Aquesta és l’autèntica desgràcia.