Com tessel·les d'un mosaic

Tu, ell, jo... Som éssers insignificants i alhora únics. És una paradoxa. No pintem res individualment, però alhora conformem, infinitesimalment, la tela del món. Mai hi ha hagut ni hi haurà ningú com cadascun de nosaltres, per molts mil·lennis que duri la humanitat. I entre tots, conformem el seu rostre, que va canviant constantment. De moment no fa gaire bona cara, que diguem. Més aviat fa tristesa i por, tal com ha arrencat aquest nou any 2019.

El sorprenent papa Francesc, en el seu missatge nadalenc, centrat en la fraternitat, hi va colar una frase oportuna i evocadora: “Les nostres diferències no són un mal o un perill, són una riquesa. Com per a un artista que vol fer un mosaic: és millor tenir a disposició tessel·les de molts colors, que no de pocs".

De moment aquest mosaic, que hauria de ser una obra d’art –de Déu o de la mateixa humanitat, que cadascú triï–, és un nyap desmembrat. On moltes tessel·les són repudiades i menystingudes. On les ja instal·lades no deixen espai a les altres si són diferents.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A Catalunya el símil del mosaic ens fa pensar de seguida amb Gaudí i Jujol, que precisament van saber convertir diminuts trossos de ceràmica, cap d’igual a un altre, en art. Van inventar el trencadís utilitzant trossos de rajoles, llosetes trencades, vidre i altres rebutjos de les obres. Van ser recicladors precoços i van saber ajuntar amb harmonia un tros de tassa trencada, amb pisa esmaltada o maó. Realment la diferència no era obstacle, sinó precisament la gràcia de les seves composicions variades. Però està clar que al nostre món les diferències fan por. Estan considerades un problema i no una riquesa, no hi ha manera de fer-les encaixar en harmonia. I comença a ser urgent.

“S’han de posar a grapats –va dir Gaudí als artesans instal·ladors de trencadís– si no, no acabarem mai”. Doncs això, necessitem artistes del diàleg creatiu arriscat, no polítics monolítics. I que s’afanyin, abans que l’obra humana s’enfonsi del tot.