La roda

Regals de Reis

Per una vegada, Ses Majestats s'han avançat als meus desitjos

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41484606 cabalgata180105193211

zentauroepp41484606 cabalgata180105193211 / JORDI COTRINA

Doncs no, no he escrit encara la meva carta als Reis, ni em fa falta fer-ho ja a aquestes altures, perquè, per una vegada, han sigut ells els que s’han avançat als meus desitjos.

Diguem que, en el que pot semblar un descarat tràfic d’influències, però que, en tot cas, no respon més que a un estira-i-arronsa de favors a compte de certs negocis que ells i jo ens vam portar entre mans l’any passat, Ses Majestats s’han dignat a beneficiar-me amb tres regals, un per rei, abans de temps.

L’IVA de la cultura

El primer, dedueixo que a compte de Melcior, el meu millor valedor, ha sigut aquest reial decret llei aprovat en l’últim Consell de Ministres del 2018, mitjançant el qual es reconeixen algunes reivindicacions laborals i socials dels artistes i es millora la seva fiscalitat rebaixant del 21% al 10% l’IVA aplicable als serveis prestats, tot a compte del futur i cobejat Estatut de l’Artista. Un bon regal.

El segon ve embolicat en xifres. Matar un rossinyol la genial novel·la de Harper Lee, ara en versió teatral d’Aaron Sorkin,  ha trencat el sostre de recaptació d’un teatre en els últims 118 anys d’història de Broadway, pel que fa al teatre dramàtic o de text, superant el milió i mig llarg de dòlars a la setmana i mirant de tu a tu, per primera vegada, als grans i prepotents musicals. Bon auguri, bon regal.

Notícies relacionades

I el tercer i últim me l’han deixat a l’estreta vorera de la porta de casa: ja no em creuaré amb més bicicletes a tota velocitat a l’entrar i sortir del meu portal. ¿De veritat? De veritat, això diu l’ajuntament. Es va acabar la moratòria que ho permetia. I comença, dic jo, desconfiat, la moratòria de la moratòria, perquè aquest mateix matí he assistit en ple carrer a una violenta discussió entre un ciclista desconsiderat i dos vianants indignats, per provar d’imposar, cada un, els seus respectius drets.

Aquest és, em dic entre dents, el regal del carbó, el del mal portar, premi i càstig alhora, imprecís.  I començo a pensar a tornar-lo. Perquè el millorin.