El Barça, després del City-Liverpool

Soc dels que van seguir en directe el Manchester City - Liverpool intentant analitzar i deduir durant els 90 minuts si en aquests moments el Barça els podria guanyar. Aquests dos conjunts, juntament amb la Juve i el mateix equip culer, són els que em semblen més sòlids de cara a la conquesta de la  Champions, ara que per unes raons o d’altres Reial Madrid, París SG, Atlètic i Bayern estan manifestament un pas enrere. Com que el futbol és menys matemàtic del que sembla, resulta pràcticament impossible saber el que passaria en un aparellament entre els barcelonistes i els dos grans de l’actual Premier, però després del que hem vist –que va ser bo– crec que l’equip de Messi i Valverde manté molt alta la seva candidatura al títol continental.

Però també la manté el City, que va guanyar pels pèls. Guardiola té el seu ‘onze’ bastant desenquadernat malgrat la qualitat individual dels jugadors. El trident ofensiu Kun Agüero, Sterling i Sané, amb Mahrez esperant a la banda, quan es desencadena és impressionant, però en canvi tot el seu centre del camp cruix després de les recents lesions. Fernandinho iguala actualment Busquets  com a pivot, però David Silva té poc aguant físic (les forces li duren menys de mitja hora) i davant del Liverpool el principal error de Guardiola va ser no substituir-lo molt abans. Gündogan té la mateixa fragilitat, De Bruyne no ha recuperat ni la força conductora ni l’estat de gràcia obrint espais, i Bernardo Silva treballa molt a dalt i a baix però només brilla com a gran estrella quan fa d’escorta de l’altre Silva. No és que el Barça pugui contrarestar-los, que pot, sinó que el Liverpool, que així mateix manté la seva candidatura al doblet Premier-Champions, amb un centrecampisme simplement molt aguerrit, persistent i ofensiu, ho va fer durant la major part del partit.

El Madrid, un gran més petit

Els davanters de Klopp no van aconseguir fer entrar tres gols que en realitat ja estaven gairebé marcats. Això delata que la defensa del City no és gens perfecta i que el trio Dembélé-Suárez-Messi la pot desbordar. El problema és que el Liverpool ofensivament pot fer-li mal als blaugrana amb les seves triangulacions ràpides, els contraatacs a alta velocitat i total precisió, el gallet fàcil. Valverde ha de passar vint vegades seguides a Dembélé, Coutinho i Arthur el vídeo de com es desdoblaven cap enrere el Kun, Sané, Mané i Firmino, i de com entraven aferrissats als seus adversaris (no es limitaven a controlar-los l’espai, com fa Dembélé) quan feien de falsos laterals davant de les escomeses.

Aquesta Champions tindrà moments èpics, però el Madrid no se l’espera gaire, per a alegria catalana. A Vila-real va tornar a demostrar que en aquests moments és un gran més petit i amb un entrenador ínfim, capaç de prescindir de Modric quan no té tancat un partit, i amb jugadors partidaris de perdre temps quan aconsegueixen posar-se per davant al marcador. Els onze vidus desconsolats de Cristiano Ronaldo posen de manifest que Florentino ara és un fluix secretari tècnic incapaç d’imitar Monchi al recompondre una plantilla. L’alegria culer s’arrodoneix perquè després del deshonest Lopetegui, molt abans de Setmana Santa també ha sigut crucificat Mourinho.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Progressa adequadament

El Barça, malgrat que a la Lliga ha aconseguit una puntuació sensiblement inferior a la dels anys en què lluitava per arribar a la impactant xifra de 100, i malgrat la quantitat excessiva de gols encaixats, no només és el líder, sinó que a més ha sigut l’equip que ha mostrat més potencialitat. Amb tot, ha arribat al 2019 amb només un notable alt. Bastants punts se li han escapat per errors circumstancials, en diversos partits ha mostrat deficiències rematadores (a la pràctica Luis Suárez sol tornar de les vacances estiuenques al gener,encara que sigui molt treballador), i Valverde no ha aconseguit resoldre el puzle d’encaixar en només onze o catorze places tota la potencialitat dels quinze o setze millors futbolistes de la plantilla. Però va progressant adequadament i després del City-Liverpool l’equip blaugrana no fa l’efecte de ser inferior a ningú.