Urbanisme i mobilitat
Els peatges urbans i la justícia ciutadana
¿Per què hem de subvencionar els sectors més rics, que són els que més utilitzen el vehicle privat?
zentauroepp41558052 barcelona 11 1 2018 barcelona fracasa en su lucha contra el180509194224 /
Últimament, els peatges urbans –pagar per entrar a les ciutats amb vehicle privat– tornen a estar al centre del debat sobre la mobilitat. Tot i que el fantasma de les armilles grogues faci que es posi a tremolar més d’un responsable polític, no per això hem de pensar que els peatges són necessàriament una mala idea.
Per començar, qualsevol mesura que prometi reduir l’ús del vehicle privat en l’àmbit urbà mereix ser tinguda en consideració, ja que té conseqüències nefastes per a la salut de les persones, el medi ambient i, sí, la prosperitat de la ciutat. Per citar alguns exemples: a la regió metropolitana, més de 3.000 persones moren cada any prematurament a causa de les emissions tòxiques dels cotxes; centenars de milers d’escolars pateixen problemes d’aprenentatge a causa del soroll, i hi ha més de 15 mil accidents amb víctimes a les zones urbanes de la província. El transport és l’únic sector les emissions de CO2del qual han crescut en les últimes dècades a la UE, i per complir les nostres obligacions legals hem de reduir-les en un 75% abans del 2050. I tots aquests efectes negatius tenen un preu, gran part dels quals paguen els ciutadans: a Barcelona, sense anar més lluny, en un any, cada dona, home, nena o nen proporciona a cada usuari del cotxe una subvenció efectiva de més de mil euros.
Experiència positiva
Alhora, les experiències que tenim de peatges urbans (per exemple, Londres, Milà, Estocolm, Göteborg i Singapur) són generalment positives: el trànsit dins de la zona del peatge disminueix, com també ho fan el soroll, els nivells de contaminació i les emissions de CO2. I en molts casos, els diners recaptats es destinen a finançar millores en el transport públic.
Malgrat el seu èxit, les ciutats amb peatges urbans continuen sent molt poques. L’argument gairebé sempre desplegat pels seus detractors apunta a la suposada regressivitat de la mesura: al pagar una tarifa plana per accedir, els conductors amb menys recursos es veuen més penalitzats que els més rics.
Però ¿ens hem parat a pensar alguna vegada per què demanem que l’ús de les carreteres sigui gratis per a tots i no l’ús de serveis de béns tan bàsics coml’aigua, l’electricitat i el transport públic? En aquests casos, s’aplica el criteri que el consumidor pagui el que consumeix i s’articulen ajuts per a les persones amb menys recursos o necessitats especials. Així doncs, ¿per quèl’ús de les carreteres ha de ser diferent? ¿Per què hem de subvencionar elssectors més rics, que són els que més utilitzen el vehicle privat?
Els peatges urbans per si sols no són l’única solució als problemes derivats de l’ús desmesurat del cotxe i la moto a les nostres ciutats. Però acompanyats d’altres mesures que potenciïn caminar, anar en bici i el transport públic, ajudaran a crear ciutats més sostenibles, més segures, més saludables i, amb perdó de Plató, més justes.
