Somrigui-li, mostri's molt afectuosa

El 2005, uns empleats de l’Ajuntament de Cornellá van trobar un milió de cartesabandonades. La humitat i els insectes n’havien corroït algunes, d’altres encara eren llegibles. Ningú volia una quantitat de paperots com aquella, fins que la valenta arxivera Mari Luz Retuerta, de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, se’n va fer càrrec. Eran cartes a Elena Francis,Elena Francis el consultori radiofònic que va estar en antena des de finals de 1950 fins a principis de 1984, una mica més de 33 anys. Del milió, Retuerta en va aconseguir salvar 100.000. D’aquestes, 10.000 es van digitalitzar. Armand Balsebre i Rosario Fontova van accedir-hi i en van seleccionar 4.300, amb les que han elaborat un llibre anomenat precisament Las cartes d’Elena Francis. Una educació sentimental sota el franquisme.

Doctrina reaccionària

És veritat que no totes les dones ni tots els homes a Espanya responien al patró d’oient d’Elena Francis, però un milió de cartes són moltes. Un milió de cartes en 33 anys significa que milers de dones escoltaven els consells diàriament i centenars escrivien confiant a Elena Francis les seves preocupacions, els seus desitjos, els seus interessos, els seus conflictes. Afortunadament, els consells d’Elena Francis resultaven també en la seva època, com avui, risibles per a molts, o, coma mínim, cursis, però no per a tots. La investigació de Balsebre i Fontova indica que la doctrina reaccionària que impartia naixia directament del cor del règim franquista en una maniobra tan calculada com conscient.

Com tots sabem, Elena Francis mai va existir.  Era un nom utilitzat per promocionar una marca de cosmètics i uns salons de bellesa a Barcelona. El programa, que primer emetia només per a Catalunya, aviat va tenir tant èxit que es va expandir a tot el país. Rere la veu d’Elena Francis van ser-hi diferents guionistes dones i homes, però la fonamental va ser la seva creadora, Ángela Castells. Casada amb un metge que la FAI va afusellar a la guerra civil deixant-la vídua amb una nena petita, es va fer quintacolumnista i falangista. Des d’aquell compromís polític, va establir les bases ideològiques del programa segons els principis de la Secció Femenina. La seva adhesió al règim era tan intensa que, una vegada encarrilat el programa, va deixar la ràdio per dedicar-se completament a una llar d’acollida de dones i nenes caigudes és a dir, víctimes de violacions, abusos o relacions indecents. Castells va ser a més membre del sinistre Patronat de Protecció de la Dona, una institució en la qual centenars de dones i adolescents vivien en règim d’internat no molt diferent del d’un penal, fins que les autoritats franquistes consideraven que havien redreçat la seva conducta.

Una part de les consultes eren sobre bellesa. La resta, dones amb vides dures, majoritàriament de classe obrera, escrivien a la recerca de recolzament. Sempre amb eufemismes, sense pronunciar mai paraules comabús o violació, confiaven a Elena Francis el que no podien explicar a ningú. Si eren solteres, hi havia la possibilitat que la resposta fos assenyada, però si eren casades Francis no deixava ni una escletxa a l’esperança. Fos el marit adúlter, alcohòlic, violent o simplement desafectat, la resposta era la mateixa: la dona es deu al matrimoni, aguanta, estimada amiga, i ofereix-li el teu sacrifici al Senyor.

Quan avui ens enfrontem a situacions tan terribles com les sentències judicials que minimitzen delictes contra les dones, els feminicidis, el maltractament, l’assetjament o la discriminació en qualsevol de les seves formes, no hem de perdre de vista com i on van néixer les idees sobre les quals se sustenten. És útil saber que, tot just una generació enrere, aquesta moral tenia el prestigi il’aquiescència de tots els estaments oficials i jurídics. Tot i que, afortunadament, hi hagués homes i dones que ni creien ni defensaven ni practicaven aquesta moral i aquesta educació, erenpocs i no podien dir-ho gaire alt. Com a societat, tristament som fills i nets de les idees promocionades per Elena Francis.

Complicitat

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Alguna cosa bona n’extreien les oients també, o el programa no hauria tingut un èxit tan prolongat. Era la sensació de complicitat, de sororitat, de no estar sola, la que les movia a ser fidels una tarda rere una altra mentre cosien, planxaven o teixien abans de preparar el sopar. Ben escrit, profund i revelador, el llibre de Balsebre i Fontova ens acosta a aquest univers femení amb el qual les cartes, d’alguna manera, arriben a nous destinataris legitimant aquesta experiència femenina privada i callada.

El que jo em pregunto és quants d’aquells mandats i introjectes sobreviuen de manera conscient o inconscient en la nostra cultura avui: en les dones, fent-nos acceptar com a normal l’inacceptable i callar; en els homes, fent-los pensar que les dones i els seus cossos han d’estar a la seva disposició d’una manera o una altra, com si encara visquéssim en l’època de Francis.