Aprendre a llegir

Recentment s’ha desencadenat un intens debat educatiu als Estats Units sobre l’aprenentatge de la lectura. No en va, aquest és un dels temes més crucials de l’educació. L’espurna que ha encès la polèmica ha sigut un extens reportatge d’investigació de la periodista especialitzada en educació Emily Hanford, titulat '¿Per què no estem ensenyant els nens a llegir?'. En ell, Hanford revela que, tot i que des de fa dècades la investigació científica sobre com aprenem a llegir ha aportat una quantitat ingent de proves sobre quines pràctiques són més efectives, a moltes escoles del seu país es desconeixen aquestes idees i fins i tot es rebutgen a favor de mètodes de dubtosa eficàcia: mètodes que la ciència també ha escrutat i que no han donat cap prova dels seus suposats beneficis. Més aviat al contrari.

¿Què diu la ciència sobre com aprenem a llegir?

El reportatge de Hanford relata el cas d’un grupd’escoles públiques de Bethlehem, Pennsilvània, els alumnes de les quals arrossegaven des de feia anys uns resultats molt poc encoratjadors a les proves diagnòstiques de comprensió lectora. El 2015, amb prou feines el 50% d’ells arribava al nivell de competència lectora adequat per a la seva edat. El més preocupant, no obstant, és que la seva situació no s’allunyava massa de la mitjana nacional, la qual cosa reflecteix un problema generalitzat de dimensions socials devastadores.

El director acadèmic d’aquest grup d’escoles, Jack Silva, va intervenir en l’assumpte i va decidir provar amb una aproximació "nova": s’informaria sobre què diu la ciència sobre això de com aprenem a llegir. La seva sorpresa va ser majúscula al descobrir que les pràctiques habituals que s’aplicaven a les seves escoles no només ignoraven els coneixements científics, sinó que en algunes ocasions s’hi oposaven. Sense dubtar-ho, Silva va posar en marxa un pla de formació per als seus mestres d’Infantil i Primària que, no sense certa resistència o escepticisme inicials, es va desenvolupar al llarg d’un any escolar. En els dos anys següents, els nous mètodes d’ensenyament basats en l’evidència es van introduir a totes les seves escoles. Com a resultat, a les proves de comprensió lectora del 2018, el 84% dels alumnes impactats pel nou programa va assolir el nivell de competència adequat.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

No és res nou que l’aplicació dels coneixements científics en una disciplina provoqui millores d’aquest calibre; fins i tot quan es tracta de processos que depenen de múltiples variables. La medicina n’és potser el millor exemple. No obstant, l’educació, a diferència de la medicina, ha viscut allunyada durant dècades de la investigació científica.

L’aprenentatge de la lectura és, per motius evidents, un dels camps amb més atenció de la neurociència i la psicologia de l’aprenentatge. Existeixen milers d’estudis que ens informen sobre quines són les millores pràctiques per assolir la competència lectora, i que testimonien efectes amb un impacte immediat i durador. Desconec de quina forma estem ensenyant a llegir al nostre país, però tenint present que segons les proves de diagnòstic internacionals en comprensió lectora ens trobem a la cua d’Europa i l’OCDE (per darrere dels Estats Units), m’agradaria humilment recomanar, almenys per descartar possibilitats, una aproximació com la que va fer Jack Silva en el seu cas: contrastar el que estem fent amb què ens diu la ciència i, en el cas d’apreciar diferències importants, donar un vot de confiança als consells que els estudis ens han brindat