Anar al contingut

Iniciativa per fer societats cohesionades en la seva diversitat

Més enllà del flux migratori. Viure junts a Europa

Més enllà del flux migratori. Viure junts a Europa

Chakir El Homrani i Albert Castellanos

El Dia Internacional del Migrant, Barcelona reuneix governs subestatals de 25 estats europeus, representants de la UE, del Consell d'Europa, de ciutats i d'oenagés

Dimarts vinent, Dia Internacional del Migrant, reunim a Barcelona governs subestatals de 25 estats europeus, representants de la Unió Europea, del Consell d’Europa, de ciutats i d’oenagés  per aprendre, debatre i proposar solucions per fer societats cohesionades en la seva diversitat. Davant d’una agenda política dels estats europeus dominada per les fronteres i per la gestió dels fluxos migratoris, defensem que també es parli, i que sobretot es parli, de la necessitat de desplaçar el focus d’atenció cap al repte de la convivència en la diversitat. Si només ens parlen de fronteres, de fluxos i d’expulsions, la visió que oferirem als ciutadans de la diversitat serà la del risc, la misèria o, encara pitjor, l’amenaça. S’ha de parlar d’aquests temes, és clar. I d’una altra manera, ben diferent, centrada en els drets humans en origentrànsit i destinació. Però també hem de parlar de la convivència al replà de l’escala, del dret al vot, de la diversitat en les institucions, de la mobilitat social i la igualtat d’oportunitats entre europeus de tots els orígens. Parlem d’una societat per sempre diversa.

Convivència davant xenofòbia populista

Per frenar el torb populista i erradicar la xenofòbia i el racisme, hem d’afirmar que no hi ha alternativa a la convivència. Amb una visió, la interculturalitat, basada en decisions valentes i accions concretes. No hi haurà una societat cohesionada sense més polítiques d’equitat. És necessari que des de tots els àmbits assumim compromisos concrets de com podem erradicar la discriminació i fomentar la inclusió. En ocupació, polítiques socials, educatives, sanitàries. Però també en l’àmbit privat i en l’econòmic. I en les associacions. Escoltarem propostes de diferents territoris europeus per aconseguir l’èxit escolar per a tothom.

No hi pot haver convivència en les societats diverses si no ens trobem tots a tot arreu. Si no interaccionem en qualsevol lloc ciutadans de tots els orígens. És necessari que ens preguntem si en les institucions hi som tots. ¿Hi som tots en el club esportiu? ¿I en els grups de dones? ¿I al Parlament de Catalunya, als ajuntaments o a la plantilla de servidors públics: metgesinfermersmestres o policies? No hi ha res més enriquidor que una plantilla diversa, diuen molts caps de recursos humans. Tindrem experiències que promouen la participació de tothom per tot el continent.

Estratègies comunes contra el racisme

No hi haurà una societat compartida si no reconeixem l’aportació cultural de tots els seus membres i si no compartim valors comuns. Podem incorporar la creativitat de tot el món a la nostra cultura, la capacitat de relació de tot el món en les relacions comercials o acadèmiques amb tot el món. ¿Podem aprofitar que els catalans d’avui parlen més de 300 llengües? ¿Algú podria defensar no utilitzar aquesta riquesa? I, alhora, reconèixer la diversitat significa combatre l’odi racista. Fer-ho denunciant que aquest odi és injust perquè nega la igualtat en la dignitat de tots els éssers humans, i que és fals, perquè viu de fomentar les pors i de deformar la realitat. I espectacularment ineficient, perquè no hi ha res més insegur i ineficaç que la desigualtat que genera la discriminació. Als que ens parlin de seguretat contra la immigració, diguem-los les coses com són: la inseguretat són ells, els promotors de la desigualtat. Compartirem estratègies contra el racisme des de pobles, ciutats i territoris europeus.

El cas de Catalunya

De l’experiència europea aprenem, també, que l’èxit d’un procés migratori depèn en gran manera de les oportunitats que som capaços d’oferir a les generacions següents, amb independència de l’origen dels pares i mares. Escoltarem els fills i filles de la immigració i debatrem amb ells què significa el sentit de pertinença a les societats europees.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Si bé és cert que hem d’aprendre moltes coses dels encerts i els errors de països amb experiències prèvies d’immigració estrangera, també ho és que el cas català és singular i interessant. Som un país que va viure un increment de població del 20% en la primera dècada d’aquest segle, amb una entrada de persones similar a la que ha viscut Alemanya els últims tres anys. I ho hem fet amb problemes i dificultats innegables. Però també mantenint un sentit general de convivència, acollida i defensa dels drets fonamentals per a tothom. I, tristament, som una de les poques excepcions a Europa que mantenim fora del Parlament els racistes explícits.

S’ha de canviar l’agenda europea, deixar de veure els nostres veïns com els altres, que 'nosaltres’ signifiqui 'tots nosaltres’, avançar cap a una perspectiva intercultural. S’ha de defensar la millor Europa, la de la Carta de Drets Fonamentals. Amb una recepta per viure junts i parar el racisme, basada en l’equitat, la relació intercultural a tot arreu, el reconeixement a la diversitat i la defensa dels valors comuns democràtics.

De tot això s’havia de parlar a Europa. I ho començarem a fer a Barcelona, a Catalunya.