Dues mirades

La veu de Rovira

Quan la dirigent d'ERC demana mobilitzacions des del seu "exili", penso en Jordi Cuixart, que fa més d'un any que fa de pare rere els murs d'una presó

1
Es llegeix en minuts
La veu de Rovira

Toni Albir

Marta Rovira va ser una de les persones que de manera més dramàtica i vehement va defensar seguir endavant amb la DUI. Quan va arribar el moment de presentar-se davant delTribunal Suprem, va fugir. En una emotiva carta va relatar quel’"exili"  li permetria fer de mare i recuperar la seva "veu política".

El cert és que, durant aquests mesos, la seva veu s’ha sentit poc. Ara ha aparegut per explicar-nos per què celebrar un Consell de Ministres a Barcelona és una provocacióConsell de Ministresprovocació. Segons ella, l’"estratègia de l’Estat és la repressió incessant, zero diàleg, solució penal i no política, alimentar l’extrema dreta en comptes de perseguir-la i buscar la nostra contradicció interna".  El Govern de Mariano Rajoy (no l’Estat) va cometre un error gravíssim al judicialitzar la política i a l’afrontar l’1-O. La divisió de poders impedeix revertir l’iniciat. Almenys, de manera immediata. L’extrema dreta s’alimenta sola, igual que les contradiccions de l’independentisme. Som molts els que considerem injusta la presó preventiva dels líders del procés i que no veiem rebel·lió perquè mai es va exercir ni es va encoratjar la violència. Per això, cridar ara a mobilitzacions que poden derivar en violència –els carrers ja no es mouen al ritme i color de l’ANC– no contribuirà gens a millorar la situació. Penso, per exemple, en Jordi Cuixart, empresonat quan el seu fill tenia sis mesosJordi Cuixart i que fa més d’un any que fa de pare rere els murs d’una presó.