Previsible i evitable disbarat britànic

És absurd, però ho hem vist abans: països democràtics mal governats que, guiats per l’obcecació dels seus líders, prenen decisions desenraonades, per a alegria de dictadors i enemics del progrés. Produeix enrojolament que sigui ara el Regne Unit el que s’acosti malenconiosament a l’abisme. Aquests dies, la vivor i agilitat dels seus debats a Westminster, un dels parlaments més antics, és un brutal contrast amb aquest primitiu suïcidi assistit. 

Comparteixo l’alleujament d’un amic britànic: l’obcecació de Theresa May li recorda el coronel Nicholson, presoner dels japonesos a 'El pont del riu Kwai' (1957). La construcció del pont beneficia l’enemic japonès, però Nicholson, interpretat per Alec Guinness, arriba al convenciment absurd que el més important és perseverar en l’afany i demostrar la moral i tenacitat de l’esperit britànic en les circumstàncies adverses.

A May li passa una cosa semblant: repeteix que el més important és “acabar la tasca” que li van demanar els ciutadans en un referèndum i assegura que aquest acord del brexit és “el millor dels possibles”. No és casualitat que ometi una comparació entre el divorci i la situació actual. Col·legues seus, aliens a la maledicció de Nicholson, parlen amb claredat.

Dolent o catastròfic

El ministre d’Economia, Philip Hammond, admet que qualsevol versió del brexit perjudicarà l’economia. Si el Regne Unit surt de forma ordenada i aconsegueix aprovar l’acord serà dolent. Si ho fa a les males, sense acord, serà catastròfic. Dominic Raab –fins fa poc ministre negociador britànic– reconeix que aquest acord és pitjor que la permanència a la UE.

És comprensible la tensió que viuen els diputats davant del vot més crucial de les seves vides. ‘The Guardian’ estima que 94 diputats del partit conservador de May votaran en contra. Els laboristes tampoc hi donaran suport. En la mateixa línia estan els nacionalistes escocesos. Aquest mateix diari calcula que l’acord compta amb 225 diputats a favor, davant 414 en contra, una diferència que sembla insalvable.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

El rebuig situaria el Regne Unit en un territori desconegut. En teoria les negociacions estan tancades amb la UE. Si es reobren, els canvis serien mínims, una cosa que difícilment canviaria el vot d’un gran nombre de diputats. Més probable seria la dimissió de May o la convocatòria electoral. Els dos escenaris serien compatibles amb una nova consulta popular sobre el brexit.

Hi ha un altre problema: el 30 de març els britànics sortiran de la UE, amb acord o sense. Per evitar una ruptura incivilitzada, podrien demanar una extensió del període negociador, però tots els líders europeus haurien d’aprovar-ho. El 4 de desembre el Tribunal de Justícia de la UE, a instàncies de diputats escocesos, decidirà si seria legal el penediment; és a dir, si un Estat membre que ha anunciat la seva sortida pot canviar d’opinió. El brexit hauria de ser un disbarat evitable. Aviat ho sabrem.