Recobrar la identitat d'un passeig emblemàtic

Si la Rambla batega, batega Barcelona

Som a temps de recuperar un passeig que Carvalho no sentís aliè i que els mil·lennistes sentin com a propi per dibuixar el futur

2
Es llegeix en minuts
Si la Rambla batega, batega Barcelona

La Rambla anticipa tot el que passarà a Barcelona. El passeig més emblemàtic de la ciutat fa anys que avisa de la massificació turística i de la pèrdua d’identitat. En els últims anys, moltes hem sentit com l’anàvem perdent i com es feia cada vegada més incòmode. Pepe Carvalho no l’hauria reconegut si hagués tornat al seu despatx de la rambla dels Caputxins i Biscuter tindria dificultats per comprar els ingredients per als sucosos menjars que preparava al seu cap.

Malgrat les grans mobilitzacions feministes d’avui dia, la Rambla d’ara no seria el lloc que escollirien els Ocañas contemporanis per desafiar l’ordre establert. I no obstant a la Rambla hi ha veïnatentitats i comerços arrelats que, com els passejadors de la ciutat, són, a parts iguals, veïns i resistents que lluiten per defensar aquest espai. La ciutat és tossuda i no renuncia a la Rambla. Sant Jordi és l’exemple anual en què torna a ser ciutadana i viscuda, i el terrible atemptat del 17 d’agost ens va fer sentir a totes amb la voluntat de reivindicar-la i defensar-la com a part de la nostra identitat. Si la Rambla batega, batega Barcelona.

Tornar la Rambla als barcelonins

Ara és el moment de recuperar la Rambla, i no pot ser només a través d’un projecte d’urbanització. S’ha dut a terme un procés de cooperació inèdit i exemplar entre ciutadania i Administració al llarg d’un any que ha donat com a resultat una sèrie d’estratègies culturals, i d’intervenció en l’àmbit socialeconòmicurbanístic i, finalment, sí, també arquitectònic. L’objectiu que planeja per sobre de totes les propostes és tornar la Rambla als barcelonins i a les barcelonines. Per fer-ho ha de deixar de ser una pista d’obstacles.

Notícies relacionades

Això requereix incidir en la mobilitat: reduir el trànsit només per a veïnat, distribuïdors de mercaderies i transport públic, i ampliar les estretíssimes voreres actuals. Gestionar els fluxos de vianants i l’afluència turística, modernitzar les infraestructures en clau de sostenibilitat i ordenar els diferents elements que ara dificulten el pas (quioscos, parades de flors, enllumenat, terrasses, etcètera). Potenciar la Rambla com un eix cultural que dinamitzi la gran quantitat d’equipaments culturals del passeig per atraure de nou els veïns de la ciutat i impulsar activitats comunitàries i socials. Fer que la Rambla arribi fins al mar, i millorar la connexió entre el Barri Gòtic i el Raval, potenciant tres espais de trobada i trànsit naturals: a l’altura del Carme, al Pla de l’Os i a la plaça del Teatre. La Rambla comptarà amb tres espais majors, una mena de places davant de la Virreina i el Palau Moja, el Liceu i el Teatre Principal, que permetin tenir espais d’estada i ressaltin el patrimoni arquitectònic que tenim al passeig, connectant millor la Rambla amb els seus extrems.

I, a més, apostar per evitar un ennobliment més gran i la pèrdua de veïns i usos, impulsant plans urbanístics que protegeixin el dret a la vivenda i promoguin la diversificació comercial. La Rambla és un patrimoni de la ciutat i un espai que necessita intervenció sensible i acurada. Una intervenció que incorpori mirades múltiples i sigui fruit d’un consens de ciutat, i que faci que les comunitats diverses del Raval, del Gòtic i de tota la ciutat tornin a apropiar-se d’un passeig universal que molts considerem que cada vegada és menys apte per a veïns. Som a temps de recuperar una Rambla que Carvalho no sentís aliena per a la seva "fecunda humanitat" i que els mil·lennistes sentin com un espai propi per dibuixar els nostres futurs, que són el futur de Barcelona.