'Brexit': No cantem victòria encara
Theresa May ara té el repte de convèncer el seu Govern que l'acord aconseguit amb la UE obre el millor escenari possible
zentauroepp45567767 a video grab from footage broadcast by the uk parliament s p181022192631
Els qui estem afligits i vivim com un fracàs la sortida britànica de la Unió Europea, podríem caure en la temptació de cantar victòria davant de la notícia del’acord sobre la frontera d’Irlanda del Nord, la gran roca al mig del camí per aconseguir un divorci civilitzat. Tal com estan les coses en aquest món de Trumps i Bolsonaros, és humà celebrar gairebé qualsevol cosa. Però no ho fem encara. Guardem, de moment, els destil·lats britànics a l’armari.
És veritat. L’abisme, la possibilitat de trencar de males maneres, creant caos i crisi econòmica en els dos costats del Canal de la Mànega i deixant en la incertesa els europeus que viuen al Regne Unit i els britànics del continent, està una mica més lluny. L’acord aconseguit hauria de garantir que no hi torni a haver una frontera física entre les dues Irlandes, cosa extremadament delicada ja que posaria en risc els anys de pau en aquest sagnant territori.
Aquest és el tema més delicat de la negociació perquè podria derivar en la mateixa desintegració britànica. Escòcia, que va votar majoritàriament en contra del 'brexit', mira de reüll. Ningú es va prendre a la frontera seriosament durant el referèndum. Els detalls espinosos es porten malament amb la deriva emocional de les consultes històriques.
El repte de May
Ara comença una altra batalla en què els europeus seran espectadors. Theresa May ha de convèncer el seu Govern que l’acord aconseguit és el millor dels escenaris possibles. Els seus aliats més pròxims li donaran suport. És possible que els més euroescèptics del seu gabinet li diguin que no. És probable que els més fanàtics antieuropeus del seu partit li diguin gairebé que ha traït la pàtria. May sempre viu al límit, però els pròxims dies la possibilitat que caigui seran especialment elevats.
Si May aconsegueix comptar amb el recolzament del seu Govern, haurà de demanar l’aprovació del Parlament britànic abans de Nadal. Els defensors més fervents del 'brexit' hi votaran en contra, perquè els semblarà que el període de transició que seguirà la data de sortida (30 de març del 2019) mantindrà el Regne Unit de manera inacceptable sota l’esfera d’influència europea. Els moderats conservadors donaran el sí, però ¿què faran els laboristes, els nacionalistes escocesos i els conservadors que estan en contra del 'brexit'?
L’exemple de Noruega
El dilema és formidable. A la majoria els agradaria evitar la sortida o bé aconseguir que els britànics continuessin al mercat únic, a l’estil de Noruega. Votar a favor de l’acord els resignaria a un divorci amb condicions indesitjables però amistós; votar-hi en contra podria conduir el seu país cap a un territori absolutament desconegut, i propiciar la convocatòria d’eleccions, la renegociació de l’acord de sortida, un nou referèndum o una sortida de la Unió Europea sense acord. Per guanyar més temps per negociar o per fer marxa enrere, la UE hi hauria d’estar d’acord. El 'brexit' mai ha sigut un assumpte fàcil.
