22 set 2020

Anar al contingut

Nova plataforma sobiranista

En moments excepcionals, respostes excepcionals: Som el 80

Carola Lopez

En moments excepcionals, respostes excepcionals: Som el 80

Anaïs Franquesa

La iniciativa d'Òmnium pretén crear un marc social que rebutja resoldre els conflictes amb repressió i presó

L’excepcionalitat política que l’Estat ha imposat a Catalunya és el capítol més fosc de les últimes quatre dècades. L’1 d’octubre del 2017 va ser una mostra més d’un Estat disposat a recórrer al manual de l’abús de poder i la violència sota el pretext de blindar la unitat de l'Estat. Violència sí que n’hi va haver, i molta. La van exercir els agents de Policia nacional i Guàrdia Civil contra persones que exercien els seus drets civils i polítics pacíficament. Exercici de drets i llibertats com el del 20-S a la Conselleria d’Economia i Finances. Una mobilització pacífica que tant Guàrdia Civil, com fiscalia i els magistrats instructors de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem titllen d’actes d’insurrecció pública o aixecament. Ignoren el contingut del dret de reunió i manifestació i les obligacions positives i negatives que aquest imposa a l’Estat. De fet, en l’ordre de processament de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, se’ls atribueix haver mobilitzat milers de persones i concentrar-se pacíficament. Uns fets que no són constitutius de delicte, o que no haurien de ser-ho en cap Estat que es consideri democràtic.

Criminalitzar la dissidència

La tardor de fa un any estableix un greu precedent: qualsevol mobilització massiva pot ser ara perseguida com un delicte de rebel·lió. I això no afecta només l’independentisme, sinó tota la ciutadania espanyola, perquè demà poden ser les mobilitzacions, per exemple, pel dret a l'habitatge. En la mateixa línia, s’utilitzen els delictes d’opinió –com el d’odi, ofenses als sentiments religiosos o l’enaltiment del terrorisme– per perseguir discursos crítics amb l’Estat, ja tinguin forma de rap, tuit o un debat en un centre escolar. El missatge i l’objectiu són clars: criminalitzar la dissidència, evitar el pensament crític.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La judicialització d’un conflicte que és polític és molt clara, la politització de la justícia, a altes instàncies, també ho és. El judici als líders sobiranistes és un judici a la democràcia i als drets humans. Aquest conflicte no se solucionarà a cop de Codi Penal i aquest és un dels principis que recull la plataforma Som el 80 que és l’expressió d’una societat diversa i plural que no accepta la repressió i que no vol que la política passi pel jutjat ni les presons.

Davant d’un judici que serà la vergonya de l’Europa dels drets, Som el 80 apel·la a una resposta àmplia i de país; que demostri que quan els drets i les llibertats fonamentals estan en risc, cal respondre amb determinació i valentia. És el crit unànime del ‘No a la guerra’ o del ‘Sí volem acollir’. Aquestes majories que s’han reflectit en els últims 40 anys es reflecteixen ara en el rebuig de la repressió i dels presos polítics i la recerca d’una solució política.

Som el 80 és el mirall d’un Estat que criminalitza els drets fonamentals, en el que veu que la societat no està disposada a solucionar els conflictes a cop de repressió i presó. Per tot això és important la iniciativa d’Òmnium  de crear aquest marc de treball, que ens enforteix davant de la repressió.