Un buit legal en l'ús de la xarxa

Quan dos elefants lluiten a la selva és l’herba la que pateix. Aquest proverbi africà bé es podria aplicar al fenomen que pateixen alguns fanàtics del futbol o fans dels concerts, que són els que, al final, paguen els plats trencats (i mai més ben dit) del fenomen de la revenda. L’assumpte no és nou, la revenda és cosa antiga, fruit de la picardia i de la supervivència a costa del veí menys espavilat o amb més calers. El que sí que són noves són les maneres d’executar-la, que van del bracet del progrés tecnològic i dels mitjans de compra digital i allà, una vegada més, pren avantatge l’enginy contra la llei que, amb el matís que explicitava la ubicació per a la prohibició de la revenda limitant-la a “forma de carrer o ambulant” en un reglament que va néixer alhora que Naranjito allà per 1982, es queda en un buit legal de l’ús de la xarxa. Una xarxa en la qual campen al seu aire grups que fan de l’‘scalping’ el seu edèn particular amb què exhaureixen les entrades gairebé al moment de posar-se a la venda.

D’altra banda, a qualsevol organitzador d’esdeveniments multitudinaris, i al mateix canal de vendes, li resultarà profitós que s’esgotin ràpidament, està clar que per a ell és un èxit, no només econòmic sinó d’imatge. I a més, es protegeix de la possible estafa en cas de falsificació assenyalant al bitllet que no es fa responsable de la venda per canals no autoritzats, delicte en què la policia intervé així com en els que s’hagin adquirit de manera fraudulenta amb mitjans de pagament aliens, les dues modalitats lamentablement freqüents. Les entrades també incorporen la llegenda de la prohibició de revenda i distribució. Més venda i més benefici, i protegits, així que el problema no és seu.

Sí podria ser, almenys en part, la solució, perquè encara amb limitació de localitats per compra, sempre es pot conèixer l’adreça IP i desmuntar la bola de neu, o l’emissió d’entrades nominatives, com ja s’aplica en alguns casos però que tampoc són la panacea i comporten una assegurança de cancel·lació que també ha d’assumir el comprador, sobretot en adquisicions per a esdeveniments a mesos vista. Perquè si bé no està prohibida la compra per a l’ús, i fins i tot, arribat el cas, cessió (a altres membres de la família, amics, grup) l’enriquiment mitjançant la revenda sí que està prohibit malgrat el buit legal assenyalat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tot i que el Codi Civil ja adverteix que les lleis han de ser interpretades segons la realitat del temps en què siguin aplicades i que hi ha la base de la llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, el cert és la realitat dels fets malgrat que ja va ser un tema rescatat de nou en el 2017 al Congrés, depèn en gran manera de les competències de les comunitats autònomes, la qual cosa genera més incertesa establint un marc legal encara més complex.

El perjudicat és, com sempre, el consumidor corrent que manca dels mitjans per avançar-se als ‘bots’ que fan ‘scripts’ programats i que esgoten les localitats sense deixar-li cap altra opció.