Evangèlics i Bolsonaro

El 2016 vaig llegir una interessantíssima tesi del doctor Marcelo Mendes sobre l’avenç del pentecostalisme brasiler i la seva “guerra santa” al Brasil. El professor Mendes advertia que els evangèlics o pentecostalistes estaven organitzant-se per tenir el seu propi president.

Doncs ja el tenen: Jair Messies Bolsonaro.

El “nostre Messies”, com ells l’anomenen.

Tot comença a finals dels 60. El Concili Vaticà II havia sigut clar en el seu compromís. La Teologia de l’Alliberament a Amèrica Llatina es posiciona a favor dels desfavorits i els indígenes, i contra del capitalisme i el colonialisme que els oprimeix.

La primera crítica a la Teologia de l’Alliberament procedeix de l’'Informe Rockefeller'.

Esglésies afins als EUA

Això passa el 1969, un any després de la gira del vicepresident de Nixon per Llatinoamèrica. Aquest informe adverteix que l’Església catòlica és revolucionària i aconsella contrarestar la seva perillosa influència amb la d’un altre tipus d’esglésies protestants més afins amb els interessos dels EUA.

Una dècada després, el maig del 1980, es redacten els documents secrets de la Santa Fe. Atenció al títol: 'Una nova política interamericana per a la dècada del 1980'. Els documents demanen “combatre per tots els mitjans la Teologia de l’Alliberament”,que anomenen “arma política contra la propietat privada i el capitalisme productiu”, i exhorten a “controlar els mitjans de comunicació de masses”.

Amb aquesta intenció, el Govern de Reagan crea, l’abril del 1981, l’Institut de Democràcia i Religió per integrar totes les esglésies evangèliques i finançar-les a Llatinoamèrica. Els evangèlics s’estenen perquè els Estats Units els paguen. Així de simple i senzill.

El món evangèlic –molt heterogeni en termes de tipus d’esglésies i adscripcions teològiques– s’estén com un gran entramat de petits temples fangars. La ‘Teologia de la Prosperitat’ es contraposa a la Teologia de l’Alliberament. 

Al Brasil en particular, els evangèlics van recuperant drogoaddictes i alcohòlics aplicant una particular versió de la teràpia cognitiva conductual en la qual l’acompanyant terapèutic és un membre de l’església i en la qual la recuperació (perfectament explicable des d’una explicació psicològica) es presenta a l’acòlit inculte com un miracle. D’altra banda, al membre de l’Església se li ofereix un sentit de pertinença i una comunitat de recolzament, importantíssima en un país on els subsidis donen el just per sobreviure, on els pagaments que reben en cas de malaltia o atur no són suficients i on la seguretat social està a punt del col·lapse. Si un acòlit té un accident, sap que la comunitat s’ocuparà de la seva família. Tots posen diners en una caixa comuna.

El Brasil té 12 milions d’analfabets. I aquesta xifra augmenta si tenim en compte els analfabets virtuals, els que en teoria poden llegir i escriure, però en realitat no tenen comprensió lectora. Aquesta gent, la més desfavorida, és precisament la que cau en les xarxes evangèliques.

L’auge de l’evangelisme polític apareix a Amèrica Llatina com la contracara delsavenços dels moviments feministes i de les minories sexuals. Els candidats i partits pròpiament evangèlics formen part d’una reacció conservadora contra les avantguardes que han arribat a una regió que ja parla de matrimoni gai, poliamor, feminisme, avortament o noves lleis de gènere.

Al Brasil, el cor del poder evangèlic resideix al Congrés. En forma d’un front evangèlic que reuneix tots els parlamentaris ‘germans de fe’, més enllà del partit al qual pertanyin. Tots els dimecres al matí es reuneixen en una sala plenària del Congrés per resar junts.  Aquest grup és molt pragmàtic, tal com ho mostra l’eficient intercanvi de favors amb altres blocs, com el poderós grup ruralista. Els evangèlics s’organitzen per ser presents en moltes comissions claus, com ara les de família, drets humans o telecomunicacions. Però no es pot parlar d’un vot unit; no hi ha una lògica, un programa evangèlic. Són més aviat acords de conveniència, del tipus: “jo et voto els agrotòxics i tu votes les concessions de les ràdios religioses”.

Bolsonaro és, oficialment, catòlic, però ha trobat en els evangèlics els seus valedors i ha participat en nombrosos esdeveniments religiosos.

Notícies relacionades

Jair Bolsonaro, l'home que desafia la democràcia

Amèrica Llatina: canvi de cicle

Encara s’han de veure els efectes sobre les democràcies dels qui pensen la política en termes de guerra espiritual.

O, com pensa Bolsonaro, en termes de guerra civil.