Anar al contingut

Conciliació i mercat laboral

El negoci del tirallet

Jorge Guerrero

El negoci del tirallet

Esther Vivas

Amb l'ús d'aquest mecanisme no es defensa la lactància materna i la dona passa a ser un simple objecte de producció d'aliment

Si ets mare, i dones el pit, i vols continuar-ho fent, i als quatre mesos, amb els nostres ridículs permisos per maternitat, t’has de reincorporar a la feina, segur que t’hauràs de comprar un tirallet. O això, o s’acaba la teta.

Moltes mares l’utilitzen perquè és l’única manera d’arreglar-nos-les, i també és pràctic, si has de sortir sense el nadó o per buidar-te els pits. No obstant, paradoxalment, qui surt guanyant amb el seu ús són les empreses. El tirallet ens aporta una falsa il·lusió de poder arribar a tot, de fer compatible la lactància materna amb la feina, però amaga el problema de fons: unes polítiques de treball injustes. La conciliació no consisteix a donar un tirallet a les mares, sinó a plantejar un canvi en l’organització del mercat laboral, millorar les condicions de feina i ampliar les baixes maternals. Ara que tant es parla d’augmentar els permisos dels pares –intransferibles– perquè arribin a les 16 setmanes, per igualar-los als de les mares, jo em pregunto, ¿per què no s’amplien també els nostres? ¿Encara que sigui per fer-los compatibles amb la lactància materna exclusiva, que l’Organització Mundial de la Salut recomana fins als sis mesos?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El tirallet és percebut com un mecanisme afavoridor de la lactància materna, però l’únic que permet és l’alimentació del nadó. Se separa la teta de la llet, i es promou la lactància al marge dels pits. El vincle entre la mare i la criatura desapareix, i només queda la llet com a aliment saludable. Però, beure llet materna amb biberó no és el mateix que beure-la de la teta. Ho apuntava una recent investigació publicada a la revista 'Pediatrics', el subministrament de llet materna mitjançant tirallet no té els mateixos beneficis per a la salut infantil que si el nadó mama directament del pit. La llet materna conté una varietat d’enzims i hormones, l’activitat dels quals pot disminuir en la mesura que és extreta i refrigerada, mentre els nounats aprenen a autoregular la ingesta d’aliments quan mamen, cosa que no passa quan se’ls dona el biberó, tot i que sigui amb llet materna. Amb el tirallet es defensa la llet de les mares, però no la lactància materna, i la dona passa a ser considerada un simple objecte de producció d’aliment.

Als Estats Units, on ni tan sols hi ha una baixa per maternitat, i les dones s’han de reincorporar a la feina poques setmanes després de donar a llum, el tirallet és un negoci pròsper. El 85% de les mares nord-americanes que donen de mamar l’han utilitzat almenys alguna vegada i el 25% ho fa de manera regular. La seva generalització en aquest país no té comparació amb cap altre. L’Amèrica del Nord és el continent amb un consum més gran, seguit, a més distància, d’Europa i l’Àsia-Pacífic. Tot i que en aquesta última regió és on es preveu el creixement més important en els pròxims anys, en particular als mercats emergents de l’Índia i la Xina. I això pot indicar una tendència.