El sol és de tots

Com l’aigua o l’aire, el sol és de tots. O hauria de ser-ho. La regulació que va posar en marxa el 2015 el Govern del PP obligava a pagar un peatge per la possibilitat d’utilitzar les xarxes, tot i que un mateix es produís l’energia. Era l’anomenat 'impost al sol’ que, des del sector energètic, justificaven com una contribució solidària al sosteniment de la xarxa general, tot i que en realitat era una barrera per evitar la democratització del’energia.

Tal com va prometre, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va aprovar l’abolició d’aquest gravamen. Amb aquesta decisió, vista amb un gran recel per les elèctriques i amb entusiasme per part dels productors i defensors de les energies renovables i els sistemes energètics descentralitzats,l’autoconsum  es pot començar a obrir camí.

Ja era hora que passés. ¿Quin sentit té que hi hagi més potència solar instal·lada en països amb moltes menys hores d’irradiació que Espanya? La capacitat instal·lada alemanya és gairebé vuit vegades més gran que l’espanyola; la italiana, més del triple, i la britànica, més del doble. Un autèntic disbarat i un exemple penósd’ineficiència  en favor delsoligopolis  i en contra dels interessos generals.   

És evident que la falta d’empenta d’aquesta energia a Espanya no era deguda al clima sinó a lals diversos obstacles introduïts per evitar la popularització d’una font energètica abundant, neta i no gaire cara. Com afirmava l’expert en energia Jorge Morales de Labra, "a Alemanya compren llum fabricada amb sol a menys de 40 euros i amb vent, a 50. A Espanya, un mercat elèctric a 70 euros està ofegant famílies i empreses. Els nostres polítics s’haurien de centrar a aplanar el terreny a les energies renovables per abaratir la llum".

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sembla que el canvi ha començat amb les mesures decidides del Govern per potenciar l’autoconsum. Entre aquestes mesures destaquen la simplicació dels tràmits burocràtics i tècnics requerits, així com el dret al’autoconsum compartit. La ministra Ribera va recordar al seu dia que el 65% dels espanyols viu en règim de coveïnat, cosa que suposa una bona perspectiva. Comercialitzadores com la catalana Holaluz van començar l’any passatHolaluz  a fomentar aquesta activitat després d’una sentència del Tribunal Constitucional que l’avalava. Sempre avançant en la propagació de les energies renovables a cop de plets i denúncies.  

Ara, després de la derogació de l’'impost al sol’, és la cadena sueca Ikea la que ha decidit sumar els seus hípers a Espanya a la llista de països en què ven plaques fotovoltaiques plaques fotovoltaiques. Amb això es pot produir el gran salt, sempre que en l’Administració no cedeixin, com ha passat fins ara, a les demandes dels oligopolis que diuen: "Això cal regular-ho" quan veuen perillar el seu negoci.