Anar al contingut

NÒMADES I VIATJANTS

VXH23. TETOVO (MACEDONIA), 27/09/2018.- Manifestantes sostienen pancartas que dicen Sí a la Macedonia europea durante una concentración en apoyo al próximo referéndum del próximo 30 de septiembre sobre el acuerdo alcanzado con Grecia para cambiar el nombre del país, en la ciudad de Tetovo (Macedonia) hoy, jueves 27 de septiembre de 2018. EFE/VALDRIN XHEMAJ

VALDRIN XHEMAJ (EFE)

Macedònia 'mon amour'

Ramón Lobo

La república balcànica sotmet a referèndum la seva denominació, cosa que serveix de pretext per agitar l'odi i marcar el límit entre 'nosaltres' i 'ells'

La identitat nacional és un invent pervers; també ho són els déus, les fronteres i tot el que arrosseguen, siguin himnes, banderes o xarangues folklòriques. En el cas de Macedònia, fins i tot el nom serveix de pretext per agitar l’odi, marcar el límit entre nosaltres i ells en la suposició que els primers sempre són superiors als segons.

Els Balcans són terra fèrtil per als mites i les febres bèl·liques. Han sigut terreny de batalla entre dos imperis antagònics, l’otomà i l’austrohongarès. No deixin de llegir Un puente sobre el Drina, d’Ivo Andric. Capta l’essència d’aquest esquinç. No és fàcil transitar de les dictadures a les democràcies sense la protecció de l’educació, però tampoc ho és viure en una democràcia en aquesta globalització tan agressiva que retalla el pes de les institucions i oblida les persones.

Aixecament del veto

Després de 25 anys de guerra pacífica, més enllà de les manifestacions més o menys violentes, el que s’ha anomenat fins ara per imperatiu legal internacional Antiga República Iugoslava de Macedònia i Grècia van arribar a un acord. La FYROM, condemnada al seu horrible acrònim en anglès, podrà passar a dir-se República de Macedònia Nord.

El pacte implica l’aixecament automàtic del veto d’Atenes que l’exrepública iugoslava ingressi com a membre de ple dret a l’OTAN, i es postuli com a candidata a una eventual (i molt llunyana) adhesió a la UE.

Perquè Grècia acceptés l’abandonament del FYROM, Skopje (capital macedònia) ha hagut de cedir i afegir Nord al seu nou nom, per diferenciar-se de la regió grega de Macedònia. L’embolic inclou la disputa sobre la paternitat de Filip II i del seu fill Alexandre el Gran. Parlem del segle IV abans de Crist, una qüestió d’actualitat.

El precedent del ‘brexit’

L’acord firmat pel primer ministre grec, Alexis Tsipras, líder de Syriza, i el seu homòleg macedoni, el socialdemòcrata Zoran Zaev, depèn del resultat del referèndum convocat aquest diumenge a Macedònia Nord. Sembla que hi ha majoria del .

El que no està tan clar és que hi hagi prou votants per superar el 50% que exigeix la llei perquè sigui vàlid. En el cas d’aconseguir-ho, haurà de passar després pel Parlament, on necessita els dos terços. L’OTAN, la UE i els EUA han fet campanya activa pel sí, el que acostuma a ser en aquestes terres un excel·lent motiu per votar no.

Els referèndums els carrega el diable, mirin el que li va passar a David Cameron amb el brexit. En aquest cas, les dues dretes nacionalistes, la macedònia i la grega, estan unides en l’afany de fer descarrilar l’acord. Les manifestacions de ciutadans indignats no solen arribar al miler en els dos costats de la frontera, però els periodistes fem tant soroll que semblen molts milers més. Els del nord volen Macedònia a seques; els del sud, que segueixi la paraula (FYROM).

Còctel perillós

Macedònia Nord és un còctel de nacionalismes, històries i conflictes més o menys larvats, amb dues ètnies majoritàries; els macedonis (64,3%) i els albanesos (25,2%), a més de turcs, romanís i serbis. Hi va haver una miniguerra civil el 2001 entre les dues comunitats principals.

Els albanesos de Macedònia pertanyen majoritàriament al mateix clan dels albanesos de Kosovo. Una futura incorporació a la UE podria ser una sortida per a molts d’aquests territoris exiugoslaus en què el pes de la tribu és més gran que el de la intel·ligència.

Més que el nom hauria de ser important la qualitat de les seves institucions i el respecte a les minories. Apagar possibles incendis a Macedònia Nord és important, sobretot ara que Sèrbia i Kosovo han obert la possibilitat de realitzar algun intercanvi de territoris per resoldre el seu conflicte particular. És encara lluny de plasmar-se, però la base de la idea és ètnica; serbis amb serbis; albanokosovars amb albanokosovars.

Banderes

Si els Balcans comencen a moure fronteres portats per la puresa de la tribu, em temo que serà igual el nom de les Macedònies perquè tot serà de nou un vesper. Han passat 19 anys des del final de l’última guerra balcànica, 23 de la de Bòsnia i Hercegovina, i tota la bastida està agafada amb pinces.

Per a Grècia i la seva província de Macedònia, aquest embolic és una escapatòria emocional més d’una crisi que els ha triturat: rescats, pobresa, enfonsament de l’autoestima. Les banderes serveixen per cobrir vergonyes, més que per proclamar valors.

Caldrà estar atents a les urnes i a això que els cursis anomenen “la festa de la democràcia”, quan la veritable festa és que funcioni tots els dies. (Qualsevol semblança d’aquest article amb altres realitats nacionals és pura casualitat).