Els (valents) càlculs de Valverde

Ernesto Valverde està complint les expectatives de resultats i maneig de l’equip en aquest inici de temporada, tant en la Lliga com en la Champions. Però li costa potser més del previst la tasca de preparar els fonaments per a una campanya que serà llarga i en la qual necessitarà recórrer al fons de l’armari del Camp Nou per afrontar la fase decisiva d’abril i maig del 2019.

Aquestes dificultats les està pagant amb una primeres crítiques murmuradores dels impacients que, o bé ho volen tot i ara, o bé atenen la vocació d’anar generant tot el neguit possible –tot i que les coses fins ara vagin bé– perquè consideren que aquest Barça no és seu o no és dels seus.

D’entrada, encara sent setembre, Valverde ja ha aconseguit tenir un onze titular clar i eficient. Es va acabar el plantejament de l’any passat, en què disposava de deu homes més o menys fixos i una onzena plaça per anar fent rotació en funció dels adversaris, de les tàctiques a desplegar o de l’estat físic o psicològic de la gent de la

banqueta. Iniesta ha sigut substituït amb solvència per Coutinho, que cada vegada va trobant millor el seu lloc i el seu paper, i Dembélé ja és el titular pràcticament fix de la funció número onze després d’arrencar la temporada amb bon joc, espectacularitat i gols.

El problema és que l’ocupació sistemàtica de Dembélé en aquesta última plaça no deixa el buit lliure per al qual la Lliga passada s’alternaven Paulinho, André Gomes, Alcácer i Denis Suárez. El recurs a la banqueta l’ha de forçar Valverde estratègicament, per la seva voluntat de fer-ho tot i que a curt termini no sigui necessari, i potser a partir d’aquella filosofia que jo ja vaig denominar 'Jugar a catorze': pensar des d’abans del partit en les diverses fases que previsiblement tindrà el joc i preveure els 14 possibles titulars que s’utilitzaran per a això si no hi ha emergències en forma de lesions o de situacions desfavorables en el marcador.

Cuidar els relegats per guanyar títols

En aquesta fase de consolidació d’un onze titular els complexos càlculs que ha de fer tècnic han de buscar que es mantinguin en plena forma i sense desmoralitzar-se les figures que ara hi ha en la suplència. Arturo Vidal, Arthur, Semedo, però també Malcom, Rafinha i Denis, poden ser necessaris per aconseguir el doblet Lliga/Champions o el triplet, que constituiria sumar-hi el tercer objectiu, que és la Copa.

I tinguin en compte que a tot això cal sumar-hi una altra necessitat afegida. Per si fos poc treballar perquè s’integri al model Arturo Vidal sense jugar sempre (un futbolista que pel seu perfil contrastat ja no és un home-a-veure-si-arrela com era André Gomes), l’entrenador del Barça ha d’acontentar l’aspiració dels qui li exigeixen que alguna vegada, testimonialment, doni pas al planter, a Aleñá o Riqui Puig, perquè en cas contrari l’hi retrauran asprament.

Assajos i rectificacions

Durant i després del partit al camp de la Reial Societat Valverde va encaixar moltes crítiques per assajar una nova fórmula d’utilitzar els homes de la banqueta. Va fer el que podríem dir la rotació inversa, és a dir, va alinear inicialment alguns suplents pensant que en cas d’anar malament les coses podria recórrer després als titulars per salvar el partit, tal com va succeir. Em va semblar una prova interessant, valenta i carregada de confiança en els seus onze indiscutibles.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Va voler mesurar l’eficàcia de Rafinha després de la seva excel·lent pretemporada, i verificar l’estat de forma de Sergi Roberto com a centrecampista. Si hagués temptejat això al final del partit, en els minuts de les escombraries o amb el marcador ja decidit, no hauria sigut el mateix. Ara tothom, i Valverde el primer, sap que Rafinha encara no progressa prou i que Sergi Roberto ara no rendeix igual organitzant que fent de carriler.

Els va substituir i els titulars van remuntar i van guanyar els tres punts. Hi hauria d’haver més comprensió amb la necessitat que el tècnic s’arrisqui per conèixer i preparar millor l’equip de cara al futur. I s’ha demostrat que ell té més confiança (i més coneixements) que els seus detractors. Recordi una cosa: sense personalitat i sense valentia no es pot triomfar en el Barça.