Anar al contingut

Municipals de BCN

Barcelona en disputa

DANNY CAMINAL

Barcelona en disputa

Esther Vivas

Colau no ho tindrà fàcil per mantenir l'alcaldia, però els comuns tindran més possibilitats si no sucumbeixen a la temptació de convertir-se en un partit més

La precampanya per a les municipals de Barcelona fa mesos que ha començat. Fins i tot podríem afirmar que va començar just el dia després que Ada Colau i Barcelona en Comú, contra tot pronòstic, guanyessin l’alcaldia. Des d’aleshores, les maniobres de l’oposició han sigut implacables, anteposant els seus interessos de partit als de la ciutat. Però, ¿tot s’hi val per guanyar Barcelona?

A mesura que s’acosta la cita electoral es comencen a aclarir algunes incògnites sobre els noms que disputaran la batalla per Barcelona. Manuel Valls sembla que ja té gairebé decidit que es presentarà, després dels afalacs, de l’abundant recolzament econòmic de les elits i de l’empenta de l’espai polític antiindependentista, amb Societat Civil Catalana al capdavant i la mà allargada de , dls quals espera treure la majoria de vots. Ja veurem si el partit d’Albert Rivera pot tutelar l’operació com voldria. Valls també preveu engolir el PP, o almenys els seus votants, i ampliar la base amb part de l’electorat del PSC. Jaume Collboni ho tindrà difícil per no acabar com l’embotit d’un sandvitx.

Operació de l’'establishment’

No obstant, cal veure si una operació de l’establishment, dissenyada als despatxos dels lobbies empresarials, funcionarà en un context sociopolític en què el que té més èxit electoral són les iniciatives que arremeten contra la política professional de sempre. ¿Serà Valls en les municipals de Barcelona el mateix que Hillary Clinton en les presidencials dels EUA? La seva candidatura polaritzarà la contesa a l’entorn de temes de seguretat i immigració. Atès aquest discurs, Colau pot erigir-se com el millor fre al 'xèrif' francès.

En el front independentista, ERC acaba de mostrar les cartes. Ernest Maragall, que segur que farà valer el seu cognom, tindrà per endavant el repte d’explicar quin és el projecte dels republicans després d’una legislatura en què, en no poques ocasions, la formació ha fet política en contra del seu propi programa, com en el cas del tramvia, amb un sol objectiu: desgastar el govern municipal.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Què farà l’espai postconvergent sota el comandament de Carles Puigdemont a Brussel·les? La figura de Ferran Mascarell sona com la predilecta per liderar una candidatura suposadament unitària de l’independentisme en què s’ha de veure si ERC se sumaria, i en què el PDECat quedaria una altra vegada engolit, en la mesura que el valor electoral de les seves sigles no aixeca cap. De la capacitat de dissenyar una candidatura realment unitària i col·locar la bandera al centre del debat polític de la ciutat dependran les seves possibilitats reals de disputar-li l’alcaldia a Colau. I una altra incògnita, ¿què passarà amb els tres regidors de la CUP? ¿La formació anticapitalista serà capaç de conservar-los?

Colau no ho tindrà fàcil per mantenir l’alcaldia. Les deu plagues d’Egipte no han caigut sobre la ciutat amb el seu mandat –com hi havia qui pronosticava– i algunes de les seves mesures emblemàtiques, com la moratòria hotelera, han tingut en part continuïtat amb l’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que finalment va ser acceptat per part de l’oposició. El projecte dels comuns tindrà més possibilitats i més sentit com a instrument de canvi si no sucumbeix a la temptació de convertir-se en un partit més. Ser fidel als orígens i defensar un model de ciutat diferent, mantenir el suport dels barris populars i no entrar en la lògica de la respectabilitat i el vot de centre seran claus perquè Colau conservi la vara.