Barcelona en disputa

La precampanya per a lesmunicipals de Barcelonafa mesos que ha començat. Fins i tot podríem afirmar que va començar just el dia després queAda Colaui Barcelona en Comú, contra tot pronòstic, guanyessin l’alcaldia. Des d’aleshores,les maniobres de l’oposició han sigut implacables, anteposant els seus interessos de partit als de la ciutat. Però, ¿tot s’hi val per guanyar Barcelona?

A mesura que s’acosta la cita electoral es comencen a aclarir algunes incògnites sobre els noms que disputaran la batalla per Barcelona. Manuel Vallssembla que ja té gairebé decidit que es presentarà, després dels afalacs, de l’abundant recolzament econòmicde les elits i de l’empenta de l’espai polític antiindependentista, ambSocietat Civil Catalanaal capdavant i la mà allargada de , dls quals espera treure la majoria de vots. Ja veurem si el partitd’Albert Rivera pot tutelar l’operació com voldria. Valls també preveuengolir el PP, o almenys els seus votants, i ampliar la base amb part de l’electorat delPSC. Jaume Collboni ho tindrà difícil per no acabar com l’embotit d’un sandvitx.

Operació de l’'establishment’

No obstant, cal veure si una operació del’establishment, dissenyada als despatxos dels lobbies empresarials, funcionarà en un context sociopolític en què el que té més èxit electoral són les iniciatives que arremeten contra la política professional de sempre.¿Serà Valls en les municipals de Barcelona el mateix queHillary Clintonen les presidencials dels EUA? La seva candidatura polaritzarà la contesa a l’entorn de temes deseguretat i immigració. Atès aquest discurs, Colau pot erigir-se com el millor fre al 'xèrif' francès.

En el front independentista,ERCacaba de mostrar les cartes. Ernest Maragall, que segur que farà valer el seu cognom, tindrà per endavantel repte d’explicar quin és el projecte dels republicansdesprés d’una legislatura en què, en no poques ocasions, la formació ha fet política en contra del seu propi programa, com en el cas del tramvia, amb un sol objectiu: desgastar el govern municipal.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

¿Què farà l’espai postconvergent sota el comandament de Carles Puigdemonta Brussel·les?La figura de Ferran Mascarell sona com la predilecta per liderar una candidatura suposadament unitària de l’independentisme en què s’ha de veure si ERC se sumaria, i en què el PDECat quedaria una altra vegada engolit, en la mesura que el valor electoral de les seves sigles no aixeca cap.De la capacitat de dissenyar unacandidatura realment unitàriai col·locarla banderaal centre del debat polític de la ciutat dependran les seves possibilitats reals de disputar-li l’alcaldia a Colau. I una altra incògnita, ¿què passarà amb els tres regidors de laCUP? ¿La formació anticapitalista serà capaç de conservar-los?

Colau no ho tindrà fàcil per mantenir l’alcaldia.Les deu plagues d’Egipte no han caigut sobre la ciutat amb el seu mandat –com hi havia qui pronosticava– i algunes de les seves mesures emblemàtiques, com lamoratòria hotelera, han tingut en part continuïtat amb l’aprovació delPla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics(PEUAT), que finalment va ser acceptat per part de l’oposició. El projecte dels comuns tindrà més possibilitats i més sentit com a instrument de canvi si no sucumbeix ala temptació de convertir-se en un partit més. Ser fidel als orígens i defensarun model de ciutatdiferent, mantenir el suport delsbarrispopulars i no entrar en la lògica de la respectabilitat i elvot de centreseran claus perquè Colau conservi la vara.