Anar al contingut
Plantar cara mesuradament

LISI NIESNER

Plantar cara mesuradament

Carlos Carnicero Urabayen

La gestió i el resultat del 'brexit' i de les eleccions europees marcaran el futur del continent

Nervis entre líders europeus. S’aproximen dues dates clau: el 30 de març del 2019 el Regne Unit sortirà de la UE i dos mesos després – del 23 al 26 de maig – se celebraran eleccions europees. La gestió i el resultat d’aquests esdeveniments marcaran el futur del continent.

L’èxit o fracàs de tots dos dependran d’un exercici de contorsió que els líders assagen aquests dies: plantar cara, reivindicar que Europa és bastant més que una àrea comercial i que està fundada sobre valors i llibertats democràtiques, però mostrar prou flexibilitat per evitar un divorci britànic per força i una escalada amb els díscols països de l’est que poguessin desembocar en altres 'brexit'.

Un assumpte plana incòmodament sobre l’agenda a Salzburg, tot i que, formalment, no en formi part. La setmana passada el Parlament Europeu va aprovar una resolució en què demanava sancions contra el Govern hongarès de Viktor Orbán pels seus atacs contra la democràcia. L’hongarès forma part del Partit Popular Europeu (PPE) i ha mantingut una reunió prèvia amb la resta de líders conservadors, inclòs Pablo Casado, la formació del qual es resisteix a criticar l’hongarès.

Els conservadors estan dividits respecte a la seva bèstia negra, que no ho hauríem d’oblidar –els polítics compten els vots amb una excitació perfectament comprensible–, té una enorme estrebada electoral al seu país: fa mesos el seu partit va obtenir gairebé el 50% dels sufragis. Orbán diu que no vol marxar del PPE, però admira obertament el xenòfob italià Matteo Salvini, amb qui podria formar una plataforma d’extrema dreta en les eleccions europees. L’hongarès tampoc dissimula les seves amistats: s’ha reunit amb Putin abans de la cimera. El seu amic, el president polonès, s’ha vist amb Trump.

Defensa desacomplexada

La contorsió europea consisteix, d’una banda, a demanar que Orbán corregeixi els seus tics ultres, i de l’altra, a aprofundir en una agenda migratòria intensament escorada a la dreta. L’accent està posat a frenar les arribades –que curiosament s’han reduït un 92% des del 2015– amb la col·laboració de líders de dubtós o inexistent pedigrí democràtic al nord de l’Àfrica. Es troba a faltar una desacomplexada defensa de la immigració regular com a font de progrés i continua sense posar-se en marxa un sistema d’acollida per als refugiats.

La negociació del 'brexit' encara la seva recta final i la possibilitat que no hi hagi acord continua viva. Seria miop delectar-se en el camí que no va enlloc emprès pels britànics. Els assumptes pendents són coneguts: una solució per a Irlanda del Nord que no trenqui els acords de pau i una relació comercial futura que els britànics volen que sigui a la carta.

La justificada fermesa europea corre el risc de desembocar en un pervers joc de la gallina, a l’estil de la cursa de cotxes de la pel·lícula "Rebelde sin causa". Com repeteix Tusk, en el 'brexit' no hi haurà guanyadors; només es tracta de minimitzar danys. No compensa arribar fins al precipici.