24 nov 2020

Anar al contingut

Estratègia en vista de les eleccions europees

La Internacional Nacionalista només perd la batalla hongaresa

La Internacional Nacionalista només perd la batalla hongaresa

Álvaro Oleart

Weber pot guanyar la guerra com a punt mitjà a l'hora de triar entre una UE de dretes i una altra d'extrema dreta

Dimecres es va votar al Parlament Europeu (PE) un informe (escrit per la diputada holandesa Judith Sargentini, del Grup Verd, i avalat per la Comissió Europea) en què es recomana al Consell Europeu aplicar a Hongria l’article 7 del Tractat (TUE). Més de dos terços del Parlament van recolzar l’informe de Sargentini, molt dur amb el Govern hongarès de Víktor Orbán. L’article 7 permet a la UE obrir un procés sancionador contra un estat membre per la violació sistemàtica dels valors europeus estipulats a l’article 2 del TUE, que inclou la democràcia, l’Estat de dret i el respecte dels drets humans. No obstant, en aquesta votació hi ha molt més en joc que la democràcia hongaresa (que també ho està): està en joc el futur de la UE.

Rics davant la migració com a culpables

La crisi política oberta el 2008 continua oberta. El col·lapse de Lehman Brothers (es compleixen exactament 10 anys) va frenar en sec el període feliç d’una globalització desregulada al món occidental, i va fer que ciutadans de diferents països afectats per la crisi demandessin protecció de les externalitats negatives produïdes pel lliure mercat. La seguretat i la protecció que demanden els qui tracten de canalitzar a favor seu el descontentament es divideix en dues ideologies molt diferents. La primera és  d’esquerres, i culpa els rics de la desigualtat creixent i la precarietat de l’ocupació, ja que han aprofitat el mercat lliure per explotar la classe treballadora.

La segona ideologia crítica amb la globalització desregulada és marcadament de dretes i nacionalista, i culpa de tots els mals fonamentalment la migració. Per això cal protegir els ciutadans dels altres, al representar una amenaça per a la seguretat del país. Fa poc, l’extrema dreta europea ha provat d’organitzar-se a escala europea amb un emprenedor com Steve Bannon i el seu The Movement, una xarxa paneuropea (fins i tot transatlàntica, si s’inclou Donald Trump) que suposa una mena d’'Internacional Nacionalista' i té com a objectiu d’estimular un xoc de civilitzacions.

L’objectiu del líder del PPE és mantenir unides l’ala moderada i la radical del grup parlamentari per situar-se com a favorit per succeir Juncker

En el seu discurs al PE abans de la votació, Orbán va criticar l’informe perquè "insulta Hongria i l’honor de la nació hongaresa". Es va situar com el defensor d’aquest país contra l’elitista la UE, un marc que clarament el beneficia. La realitat és molt diferent, ja que els hongaresos són els primers perjudicats. No obstant, el Govern de Fidesz ha comptat des del 2010 amb nombrosos recolzaments dins de la UE, el més importants dels quals és el PPE, el grup polític més nombrós al PE.

El recolzament del PPE a Orbán ha sigut qüestionat per alguns dels seus diputats. Però el líder del grup parlamentari, l’alemany Manfred Weber, s’havia situat en tot moment a favor d’Orbán; fins dimecres.

Hi ha molt d’estratègia en la votació sobre Hongria, ja que s’acosten les eleccions europees del maig del 2019. Tal com apuntava Cristina Ares, Weber està provant d’unir darrere seu tota la dreta europea una vegada que el Partit Conservador britànic i el Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP) surtin del PE després del 'brexit'. Weber serviria de mediador entre l’ala moderada del PPE (representada per Angela Merkel) i l’ala radical antiimmigració (representada per Orbán), que recolzaria Weber fins i tot malgrat el seu vot a PE, ja que, ara per ara, Fidesz continuarà sent membre del grup parlamentari.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El vot de Weber contra el Govern hongarès es pot entendre com una manera de cavalcar en les contradiccions del PPE. Avui ha acontentat l’ala moderada del partit; demà li farà alguna picada d’ullet a l’ala radical. L’objectiu és mantenir intacta la coalició de totes dues de cara a les eleccions. Si ho aconsegueix, Weber seria el favorit a succeir Jean-Claude Juncker com a president de la Comissió Europea.

La UE ha guanyat aquesta batalla contra la Internacional Nacionalista, però ni de bon tros la guerra. Malgrat la seva derrota al PE, el mer fet que sigui l’alternativa paneuropea més visible a l’‘statu quo’ és ja una victòria per a ells. ¿On està l’esquerra europea en aquest context? Fragmentada pel sobiranisme. Ni hi és, ni s’espera la creació d’una Internacional Socialista moderna. I sense una esquerra europea (o global) unida i federalista que polititzi d’una altra forma el debat europeu, amb un projecte que serveixi de veritable alternativa tant a l’'statu quo' com a la Internacional Nacionalista, caldrà triar entre una UE de dretes i una altra d’extrema dretaO un punt mitjà entre les dues: Weber.