Sèries de televisió

Bendito Benedict

El que fa Benedict Cumberbacht a 'Patrick Melrose', sobretot en el capítol primer, s'hauria de guardar al Sancta Sanctorum de totes les escoles d'art dramàtic i exposar-se diàriament sota pal·li

1
Es llegeix en minuts
patrick-melrose

patrick-melrose

La calma absoluta de l’estiu que s’acaba i la inanitat de l’oferta cinematogràfica d’aquell període m’han portat a disposar de més hores de les habituals per veure sèries de televisió. Afirmo que soc espectador impacient i que tinc molt mala relació amb les sèries que s’estenen en diverses temporades. Sento que m’esclavitzen, que m’exigeixen un estrany plus de submissió, com si hagués firmat amb elles un mefistofèlic contracte. Em sento culpable si abandono abans del seu final natural i, moltes vegades, arribo a l’últim capítol més per obligació que per devoció. Per això m’entusiasma el format a què estenen últimament molts d’aquests productes: el de les minisèries d’entre tres i cinc (vuit, com a màxim) episodis.

He disfrutat molt amb aquestes mínimes joies. I els en vull recomanar una que m’ha portat a l’èxtasi i que comença a emetre’s a canals de pagament la propera setmana: ‘Patrick Melrose’, que és el nom de la sèrie i, alhora, el del seu protagonista. Història gens fàcil, adverteixo. Al contrari, dura, descarnada, incòmoda, de les que fan mal en l’ànima a cada gir de guió. Però també fràgil, delicada, emotiva, de les de nus al coll i estremiment a la columna. I, triple mèrit, amb humor, amb molt humor i xuts massius de cinisme. D’una qualitat superlativa.

Notícies relacionades

El que semblava impossible, traduir en imatges les tres novel·les d’Edward St. Aubyn (publicades en castellà per Mondadori el 2013, en un sol volum titulat 'El Padre'), ho ha aconseguit un equip d’il·luminats liderat des de l’origen per l’actor Benedict Cumberbatch, l’enrevessat nom del qual vull pronunciar, a partir d’ara, amb fervor i reverencia.

Permetin-me posar-me de genolls davant del seu treball. El que fa aquest actor, sobretot al capítol primer, s'hauria de guardar al Sancta Sanctorum de totes les escoles d’art dramàtic i exposar-se diàriament sota pal·li. No exagero. Vegin els cinc capítols de la sèrie. I després pengin-se, en bucle, del capítol primer. Una vegada. I una altra. I una altra. I una altra.