Anar al contingut

Anàlisi

Una Diada amb massa temes pendents

Aina Marti

Una Diada amb massa temes pendents

Esther Vivas

L'independentisme necessita una reorientació estratègica perquè unir dret a decidir i drets socials hauria de ser prioritari de l'agenda, però no és així

L’independentisme va quedar noquejat després de la tardor passada, i la ressaca encara perdura. No només va ser a causa de la dura repressió policial d’octubre i la posterior repressió judicial i política, sinó també per un lideratge institucional que quan va arribar l’hora de la veritat no va saber què fer. Des de llavors, el moviment i el Govern no tenen un full de ruta clar més enllà de la lluita antirepressiva.

La Diada d’aquest any mobilitzarà sense cap dubte milers de persones, per més que a alguns no els agradi. L’independentisme continua tenint un suport social molt important i una gran capacitat de protesta. Fins i tot hi haurà qui s’afegirà a la manifestació com a resposta a una repressió que manté a la presó presos polítics. La lluita antirepressiva uneix, però és molt defensiva i pot acabar condicionant tota l’agenda.

L’independentisme necessita una reorientació estratègica, i té massa temes pendents. La perspectiva de la república catalana s’ha de posar en relació amb la caiguda del règim del 78 a tot l’Estat i buscar aliances fora de Catalunya. No sembla que això hagi sigut prioritari, i tampoc fa la sensació que a la resta de l’Estat, més enllà d’algunes sensibilitats minoritàries, hi hagi hagut un compromís ferm amb el dret a decidir a Catalunya i en contra la repressió. No obstant, la radicalització del discurs de Ciutadans, ara fins i tot amb els seus dirigents arrencant llaços grocs a peu de carrer, vulnerant tota llibertat d’expressió, han fet saltar les alarmes entre més sectors d’esquerres de la resta de l’Estat. La campanya viral de Twitter #RiveraQuítameEste n’és un exemple.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Unir dret a decidir i drets socials hauria de ser prioritari a l’agenda, però no és així. És una llàstima que la convocatòria d’aquesta Diada no inclogui cap menció directa a la justícia social. El Govern encara sembla tenir-hi menys interès. El mateix president Quim Torra ho afirmava a l’entrevista amb EL PERIÓDICO: “L’estat del benestar exigeix tenir un estat” Òbviament, però en el 'mentrestant’ es poden fer moltes coses. En particular, si hi ha voluntat política. El programa necessari d’urgència social contra l’austeritat ni hi és ni se l’espera. L’última mostra, ja a l’inici d’aquest curs polític, quan el PDECat s’ha negat, al Congrés dels Diputats, a apujar l’IRPF a les rendes més altes, que no ho oblidem són tan espanyoles com catalanes.

L’aliança entre l’independentisme i els partidaris del dret a decidir, com els comuns, és imprescindible. Però això només serà possible si tots dos realment ho volen i treballen per aconseguir-ho. El compte enrere per a les eleccions municipals de maig del 2019 i unes possibles noves eleccions catalanes a curt termini ho dificulten, i empenyen en la direcció contrària. El càlcul electoral immediat es prioritza, en detriment dels debats de fons.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.