La política s'ha d'asserenar

El president de la Generalitat, Quim Torra, no perd ocasió per defensar la innocència dels seus correligionaris presos o fugits de la justícia espanyola. És de suposar que ho fa per unapulsió solidàriaque pot ser humanament comprensible peròque desvirtua el seu paper institucionalper convertir-lo en un radical que eludeix en els seus discursos tots aquells catalans que volen mantenir-se dins d’Espanya, i també aquells que no ho volen fer però que es neguen a trencar amb la legalitat democràtica. Aquesta actitud deTorra marca tota la seva agenda políticai encoratja els qui des de l’independentisme anhelengenerar un nou “momentum”per provocar unescenari insurreccional. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la CUP, els denominats Comitès en Defensa de la República (CDR) i el nucli dirigent del grup parlamentari de Junts per Catalunya juntament ambCarles Puigdemontalimenten aquesta actitud de Torra i l’estenen pels carrers i les institucions catalanes. En la seva croada, realitzenlegítims exercicis de llibertat d’expressióperò també tendeixen a ocuparels espais públics institucionals sense el més mínim respecteals qui no pensen com ells.

Aquesta deriva de l’independentisme després de recuperar el poder institucionalestà sent utilitzadaperCiutadans i pel Partit Popularper intentartrencar la fràgil majoria de Pedro Sánchez en el Congrés, que necessita els vots d’Esquerra i el PDECat. Emparats amb la legítima defensa de la discrepància, en alguns momentses precipiten en l’exigència de responsabilitats al Govern del PSOE. Els ha passat en el cas de la defensa del jutge Pablo Llarena i en la qualificació d’alguns incidents al carrer. Estan convençuts que Catalunya és el punt feble de Sánchez. Una nova aplicació de l’article 155 el polvoritzaria.

Amb tanta irresponsabilitat cal dir ben alt i clar quela defensa de cap idea política mai pot justificar que es dinamiti la convivència ciutadana. Torra i el seu entorn haurien de començar a tenir-ho en compte i rebaixar el to de les seves declaracions i de les seves desqualificacions a les institucions. Ila manera més eficient, per a l’interès general no per al partidista, de combatre aquesta estratègiano és encoratjant la confusiósinó aclarint tots i cada un dels incidents, ambels Mossos i la fiscalia actuant de costat.