Ítaca era Menorca

Recordo unes imatgesd’Artur Mas  durant una campanya electoral i un detall que em va cridar l’atenció: a sobre de la taula de casa hi tenia un bric de llet Hacendado. Vaig pensar, mira, de la Diagonal cap a munt també compren al Mercadona i vaig entendre per què els que formem part de la classe aspiracional mai pujarem prou en l’escala social per oblidar-nos d’aquest tipus de detalls: perquè ens ho gastem tot en llets de marca, signe de distinció i progrés. Així és impossible comprar-se un iot de 12 metres o permetre’s unes vacances a Menorca, tal com hem vist l’expresident aquests últims dies.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Hem tingut notícies de l’estiu del navegant a Ítaca perquè Mas va ser increpat quan disfrutava tranquil·lament del mar en calma. La notícia no ha sigut, ni de lluny, el luxe amb què estiueja qui fa no res passava la caixa de solidaritat per pagar la multa imposada per l’Estat espanyol. L’astúcia artúrica havia de ser això. A mi aquest tipus de coses, serà ressentiment envejós, m’esquerden el paquet tan bufó anomenat ‘nosaltres’, en què se suposa que hi som tots. La inclusió elevada a principi fonamental sempre que un no alci la veu per assenyalar les incongruències, les mentides i les manipulacions. En nom de la defensa en vista de l’enemic exterior, el ‘nosaltres’ oprimit no admet dissidència ni crítica. Quina ganga de democràcia si es pot governar sense haver de retre comptes perquè tot és culpa de l’enemic. Qui s’atreveixi a assenyalar l’evidència serà expulsat immediatament, en aquest cas no del ‘nosaltres’ format pels defensors de certa idea política, sinó del ‘nosaltres’ de la identitat col·lectiva. Aquesta construcció de la col·lectivitat també serveix per anul·lar qualsevol menció a algun tipus de desigualtat relacionada amb l’economia. Recordo quan encara es publicaven dades de nens desnodrits, d’aquí, no del Sahel, i Francesc Homs va sortir a dir que el que feia falta era ensenyar-los a menjar. La pobresa, en aquest ‘nosaltres’, no existeix. I si per sobre de la Diagonal compren Hacendado, serà que els qui no es poden permetre’s llets de marca també podran disfrutar del’estiu en calma menorquí i de les paelles a Cadaqués. Ho explicaré al meu barri d’origen, on els han dit que també són catalans, que s’acostin als iots i les segones residències airejades a veure si allà els fan un lloc.

Serà que soc molt sentimental, però quan he vist les fotografies de Mas sota el sol no he pogut evitar pensar en la presó, en els que fa mesos que hi són i que anaven al mateix barco que navegava cap a Ítaca. Un barco que ha fet aigües, però el seu capità va poder saltar a temps per disfrutar d’unes merescudes vacances sota l’opressió insuportable. Començo a creure, a aquestes alçades de la vida, que en tota idea de ‘nosaltres’ hi nia, des del principi, la llavor de la traïció.