Anar al contingut

Polèmica per la política migratòria de la Unió Europea

Migrants, refugiats i Catalunya

Migrants, refugiats i Catalunya

Chakir el Homrani i Ernest Maragall

La UE ha de garantir tant la seguretat de les persones que arriben com el compromís d'acollida

És un error interpretar els fluxos migratoris com una qüestió estrictament mediterrània o europea. Es pot tenir en compte que més del 85% dels refugiats viuen en països pobres. Són moltes les causes que empenyen milers de persones a emprendre un viatge ple d’incerteses, però resulta evident que entre les principals podem destacar la pobresa, la desigualtat i la violència que hi ha a massa regions.

Avui fem front a una triple crisi migratòria: la de la frontera sud de la UE, la dels refugiats procedents de zones en conflicte i la d’adolescents  sense referents familiars. Actualment, la migració s’explica més per la inseguretat i la violació dels drets humans als països d’origen que no per l’atracció del mercat laboral dels països de destinació, com passava fa anys. En contra del que es podria pensar, ara parlem de xifres menors i no de grans fluxos. No patim una gran crisi migratòria sinó una crisi política europea sobre la gestió de les migracions. En qualsevol cas, es tracta de persones molt vulnerables.

La frontera sud de la UE s’ha convertit en una de les zones on aquesta realitat migratòria es mostra de manera més aguda. És la frontera que tenim més a prop on més persones moren cada any.

El cas del segon ‘Aquarius’

Per aquests motius, i conscient de l’abast de la situació, el Govern ha aprovat resolucions d’emergència per ampliar el pressupost destinat a l’atenció de joves i adolescents migrants sense referents familiars, que en els últims anys s’han multiplicat gairebé per deu. A més, vam acollir –en coordinació amb altres administracions i organitzacions–  les persones de l’embarcació d’Open Arms,  que ara tindran l’oportunitat de tenir una vida digna i amb drets.

Ens hem ofert en reiterades ocasions a acollir més embarcacions en situació d’emergència, com és el cas de l’‘Aquarius’  que va acabar desembarcant a València o de la mateixa embarcació que, amb 141 persones a bord, ho ha fet a Malta aquesta setmana, si bé l’acollida es repartirà entre diversos països europeus.

El Govern, així com molts ajuntaments i organitzacions socials, està disposat i preparat per continuar acollint persones refugiades

Malgrat els esforços d’organitzacions, ajuntaments i governs com el català, ni el continuat flux migratori ni aquesta emergència humanitària es podran resoldre sense la col·laboració i la solidaritat dels estats europeus. Tampoc la cimera de la setmana passada entre Pedro Sánchez i la cancellera Angela Merkel o les conclusions del Consell Europeu en què es tractaven aquestes qüestions han aportat respostes útils.

És totalment incomprensible que, ateses les actuals xifres d’arribada, la UE no pugui afrontar-les amb total determinació per evitar que es produeixi una sola mort més al Mediterrani. Resulta inacceptable pretendre solucionar una crisi estructural amb pedaços ad hoc per a cada situació. I si l’única resposta consisteix en la gesticulació oportunista en funció de l’atenció mediàtica que rebi cada situació, llavors el judici ha de ser molt més rigorós.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Cada nau a la deriva al mar Mediterrani no es pot convertir en una negociació sobre qui està disposat a acollir, i encara menys quan, alhora, diàriament centenars de persones continuen arribant a bord d’embarcacions molt fràgils. Les institucions europees han d’abordar urgentment la reforma de la normativa comunitària (sistema de Dublín i el conjunt de directives i reglaments del ‘Paquet d’Asil’) per garantir tant la seguretat de les persones refugiades com el compromís d’acollida per part dels estats membres. Resulta evident la necessitat d’un pla d’abast europeu que abordi la qüestió migratòria d’una manera integral, respectant els tractats internacionals i els drets humans a tot el recorregut migratori (en origen, trànsit i destinació) i apostant per la delimitació de vies segures.

L’Estat  espanyol no només ha d’acollir, sinó que ha de garantir que l’acollida es faci d’acord amb els drets de refugi i de ciutadania. No es pot acollir en condicions a persones que, al no tenir els permisos de residència i de treball, no poden rebre formació reglada ni treballar. Sense mesures clares en aquesta direcció, els estem condemnant a viure de l’economia submergida o a seguir una peregrinació incerta per Europa.

Lamentem que els estats membres de la UE no hagin sigut capaços d’arribar als acords necessaris per assumir les seves obligacions en l’àmbit migratori. El repte migratori només podrà ser resolt amb èxit si es basa en valors europeus com la cooperació i la solidaritat. El Govern de Catalunya, així com un gran nombre d’ajuntaments i organitzacions socials, està disposat i preparat per continuar acollint persones refugiades. Aquest continua sent el nostre compromís.