Esperant Ada Lovelace

La paradoxa es repeteix cada any. Milersd’estudiants han d’elegir què estudiaran a la universitat. Una de les preocupacions més grans és quin futur els espera quan es graduïn. Tot i això, la majoria deixa de banda els títols amb més taxa d’ocupació. ¿Curiós, oi?

Parlem delsgraus  i màsters STEM ('Science', 'Technology', 'Engineering and Mathematics'). Parlem delsconeixements científics i tecnològics que són darrere de les grans revolucions de l’era de la informació i que avui són part essencial de la nostra vida: internet, els dispositius mòbils, la computació al núvol... Parlem d’un sector la població activa del qual a Catalunya ha crescut un 35% els últims tres anys (segons dades del baròmetre 2018 de CTecno).

I per sobre de tot parlem d’un camp amb la possibilitat de transformar radicalment la nostra vida, les nostres relacions i la nostra societat. Podem revolucionar la medicina gràcies a la bioinformàtica. Trobar nous models de negoci gràcies a l’anàlisi de 'big data'. Transformar el transport amb els vehicles intel·ligents. Canviar el paradigma de fabricació amb la indústria 4.0. Plantejar nous models d’economia col·laborativa gràcies a les criptomonedes. Protegir la nostra privacitat gràcies a la ciberseguretat. Automatitzar les tasques més repetitives gràcies a la intel·ligència artificial. Millorar la nostra vida diària gràcies a l’internet de les coses.

Les possibilitats de les TIC són pràcticament infinites, però el principal repte és el talent. Totes aquestes idees necessiten algú que les dugui a terme: una nova Ada Lovelace, un nou Alan Turing, un nou duo dinàmic com Steve Jobs i Steve Wozniak...

¿Problema cultural o d’estereotips?

¿Què estem fent malament perquè no hi hagi més interès en aquest camp? ¿És simplement un problema cultural i d’estereotips? Són carreres difícils. Són per a friquis. Les dones no estan fetes per a això. Si treballes en això, et passaràs la vida tancat davant una pantalla.

Tristament, el factor cultural té molt pes. Aquest exemple pot servir com a mostra: quan els títols en“informàtica”es van passar a dir“enginyeria informàtica”, va caure substancialment el nombre de dones que hi sol·licitaven l’accés... ¿¡només pel canvi de nom!? I avui estem així: el curs 2016-2017, hi havia només un 12% de dones estudiant graus en enginyeria informàtica a Espanya.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per tot això és important fer-se eco de les múltiples iniciatives que intenten promoure noves vocacions TIC. Per exemple, el grup juvenil Macedònia actuava aquest mes al supercomputador MareNostrum del Barcelona Supercomputing Center per apropar la tecnologia a les més petites. D’altra banda, entitats com la Societat Científica Informàtica d’Espanya (SCIE) i la Conferència de Directors i Degans d’Enginyeria Informàtica (CODDI) aposten per la inclusió de la informàtica com a matèria obligatòria a l’educació primària i secundària.

¿Ets tu la pròxima Ada Lovelace? Bienvenida, t’estàvem esperant.