El PP ensenya les vergonyes

¿Hi ha alguna cosa normal al Partit Popular? Quan en transcendeixen les interioritats gairebé tot el que apareix és brossa. Ha de tenir, clar, militants honrats i de bona fe. Però no molts, segons les dades que ara coneixem. Presumia de ser el partit amb més afiliats d’Europa (presumia de més de 800.000), però no es poden considerar reals: estaven al corrent del pagament i tenen dret a actuar com a tals el 7,6%. En les seves llistes hi havia a més morts, gent donada de baixa i persones il·localitzables (moltes més que els localitzables perquè són a la presó). Se n’han apuntat per a les eleccions internes només 66.384, una xifra sensiblement inferior fins i tot a la dels membres del partit que viuen d’ell (pels càrrecs que reparteix i els sous i altres que proporciona).

Tot això ha sortit a la llum perquè per substituir Mariano 'Punto’ Rajoy el PP va convocar unes primàries democràtiques per primera vegada en la història del partit. No devien saber gaire el que eren i potser ignoraven que això els obligaria a tenir una certa transparència. I són primàries, malgrat que tan poc democràtiques que fins ara no hi ha hagut ni debats públics ni confrontació de programes; tot es limita a un ‘qui t’agradi més’. Com a democràcia, recorda aquell invent franquista que li posava ‘orgànica’ com a cognom.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Quan escric aquestes línies ignoro el desenllaç que vostès ja coneixeran si em llegeixen al diari de demà. Sabran si s’han imposat les favoritessi s’han imposat les favorites –paraula lletja– que controlen el partit, els seus barons i el reduït nombre d’electors apuntats per votar, que són els quadres disciplinats. O potser ha guanyat una plaça com a finalista el cridaner Pablo Casado, que es presenta com un gran renovador però que té el seu principal suport en el cavernícola Aznar. Casado entronca amb trets molt propis del partit: té un passat acadèmic similar al de Cristina Cifuentes. Els que haurien sigut els seus excompanys diuen que ell no va anar a classe mai malgrat que l’assistència era obligatòria, testifiquen que a ells no els van convalidar res de la carrera per haver cursat abans Dret (a Casado sí, pràcticament tot) i que van haver de presentar un treball obligatori final que el flamant candidat assegura que a ell ningú no li va demanar abans de rebre unes notes formidables.

Repeteixo: ¿hi ha alguna cosa normal al PP? Aquesta mateixa setmana de les seves eleccions, els espanyols hem sabut que Rafael Catalá es va acomiadar com a ministre de Justícia salvaguardant l’últim dia la continuïtat del Ducat de Franco. Mentre José María Aznar criticava el PSOE per intentar nomenar un independent com a president de RTVE (i dient haver oblidat que ell va nomenar per a aquest càrrec un subordinat seu militant al PP). No sé si el poeta Gabriel Celaya diria que el PP és una arma carregada de futur, però és una arma i apunta contra el sentit comú.