Gràcies, Carme Arenas

Un dels aspectes que caracteritzen la democràcia comparada amb altres règims que la imiten és la capacitat per rellevar els dirigents que no han fet bé la seva feina (i el que ho han fet molt malament, per descomptat). Si en lloc de democràcia parlem de democràcies avançades, un dels trets que les distingeixen és que, a més de substituir els poc competents, saben agrair, quan arriba el moment de relleu, la feina dels que sí que han estat eficaços i han deixat la ciutat, l’entitat o el país millor del que se l’havien trobat. No és el cas: cada dia veiem mostres que la discussió sobre el càstig als inútils és molt més atractiva que pensar com agrair i recompensar els bons dirigents.

Des del 2010 i fins fa un parell de setmanes, la filòloga i editora Carme Arenas han presidit el PEN Català, i en aquests vuit anys de feina intensa ha portat la plataforma literària a un envejable nivell d’activitat, de visibilitat i de reconeixement (inclosos diversos premis en els últims anys) Arenas és, a més, una valorada traductora d’italià (d’autors com ara Italo Calvino, Umberto Eco, Salvatore Satta i Italo Svevo) i va ser abans secretària general de l’Associació d’Escriptors a Llengua Catalana i també del PEN (amb Dolors Oller com a presidenta), a més de comissària dels centenaris de Carles Sindreu i Joana Raspall. Òbviament, no ha treballat sola: ha tingut sempre al seu costat la napolitana Raffaella Salierno, responsable del programa Escriptor Acollit de la xarxa ICORN de ciutats refugi, però quan una entitat va bé, el president o presidenta és qui simbolitza la feina.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Exigent, constant i discreta, en aquest cas, i a més en un excel·lent moment internacional en què Carles Torner és el director executiu del PEN Internacional i Simona Skrabec la responsable del Comitè Internacional de Traducció i Drets Lingüístics.

En el 95è aniversari de l’entitat, Joan Safont ha titulat el llibre commemoratiu 'PEN Català, un exemple de diplomàcia cultural'. No hi ha diplomàcia sense diplomàtics: amb aquestes línies volem deixar constància que Carme Arenas ha estat una ambaixadora extraordinària. Cap govern l’hi agrairà. Per això ho fem nosaltres.