L'estafa de l''operació biquini'

La setmana passada els explicava que el meu telèfon té una aplicació de Google, de manera que quan clico a la barra de cerques, el mateix cercador em va passant notícies que l’algoritme ha decidit que em poden interessar. Últimament m’arriben notícies sobre mètodes d’aprimament. Aquest mateix matí me n’ha entrat una amb un titular aterridor: "Operació biquini", comença el compte enrere".

Es dona la circumstància que jo estic ara mateix en plena 'operació exàmens de juny' (estudio Psicologia, potser algú dels que em segueixen hagi notat les referències), raó per la qual jo sempre m’engreixo en aquestes dates. En primer lloc, perquè em tanco a estudiar i no puc anar a córrer cada matí, ja que el meu temps està racionadíssim. En segon lloc, perquè per suportar el cansament em poso cega a plàtans i xocolata (potassi i magnesi).

Jo sé que hi ha gent a qui per aquestes dates els passa al contrari. L’estrès els impedeix menjar i els deixa en els ossos. Tenia la temptació d’escriure que els envejo, però això seria estúpid i cruel. Sé que aquesta gent ho passa veritablement malament. Però el fet que la frase se m’hagi passat pel cap ja indica en quina societat he crescut: en una que creu que qualsevol sistema val la pena si el resultat és que t’aprimaràs.

Fa uns anys, precisament en aquestes dates, jo era a Barcelona, a la platja. Estava envoltada de dones primes i tonificades, i en comparació jo em sentia grassa i lletja. Al final, per vergonya, vaig acabar per tapar-me. Estava a la platja en ‘shorts’ i samarreta, no en biquini.

Setmanes després, em trobava a la platja d’Azzemour, al Marroc. Quan em dirigia a l’aigua, s’aixecava algun home i em seguia, parlant-me en àrab.

¿Perquè era estrangera? No. En aquella platja no hi havia estrangeres. Azzemour no és una zona turística. I si veuen la meva foto en aquest article, veuran que jo soc morena d’ulls negres. Quan prenc el sol, semblo més marroquí que el te amb menta.

¿Per què portava biquini? No. Malgrat la idea que tenim aquí, al Marroc moltes dones utilitzen biquini. A més, al meu costat hi havia diverses noies molt primes en biquini.  Però els homes no les miraven a elles. L’ideal de bellesa àrab no és el d’una dona prima. De fet, les dones berbers solien utilitzar (de vegades encara utilitzen) lavatives d’aigua salada per provocar retenció de líquids i poder lluir així uns malucs amples.

Al final, vaig acabar de nou amb ‘shorts’ i samarreta. A Barcelona em sentia horrorosa de lletja, a Azzemour he de reconèixer que, tot i que l’assetjament em tenia farta, de sobte em sentia preciosa.

En aquella zona del Marroc no hi ha gaires tanques publicitàries. Alguna n’hi ha a la carretera, però no és habitual. I és absolutament impossible que vegis una dona en biquini. No com aquí, que són omnipresents a la parada de l’autobús o als aparadors. A casa meva hi havia una televisió molt vella, només captava canals marroquins, algerians o saudites, i les dones hi surten sempre vestides. En vaig tenir prou amb un mes allà per sentir-me bellíssima, perquè no em va bombardejar ningú amb imatges de dones primes ‘bigger than life’.

Mandats fabricats

Per als marroquins, jo era bellíssima. I no ho sabia només perquè els homes em seguissin. Les dones del meu poble em deien constantment que no entenien que una dona tan guapa com jo no estigués casada, i no deixaven de lloar les meves faccions i els meus 'proportions harmonieuses' (el meu cos, volien dir). Una veïna em va dir que no em convidava a casa seva perquè tenia por que el seu marit es fixés en mi.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’'operació biquini' és una de les moltes pressions que rebem les dones des d’un cànon absolutament impossible d’aconseguir, però que actua com un mandat imperatiu. Ja n’hi ha prou de flagel·lar-nos amb ‘operacions biquini’ o expressions similars, com si els nostres cossos no fossin mai prou acceptables i calgués estar sempre en permanent lluita per aconseguir el cos ideal, que, d’altra banda, està fabricat artificialment.

Per a súmmum de mals, l’'operació biquini' et fa engreixar. Els règims exprés de l’estiu acaben per provocar un augment de pes superior que es tenia abans de començar la dieta: l’'efecte io-io'. Així que, dona que em llegeixes, estima’t més i si t’arriben aquest tipus d’articles tecleja als tres puntets de la cantonada superior esquerra i clica a: "No m’interessa l’'operació biquini'".