Anar al contingut

LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

"No a l'Estat terrorista"

"No a l'Estat terrorista"

Andreu Pujol Mas

Espanya està aprofundint perillosament en el seu autoritarisme: n'hi ha prou amb tenir memòria

Dilluns passat Joan Mangues, un jove igualadí de 21 anys, va haver d’anar a Madrid a declarar. Es van fixar en ell per haver escrit un tuit denunciant la mort del manter madrileny Mame Mbaye durant una persecució policial. Poques hores abans del forçós trajecte del Joan ens assabentàvem que Evaristo Páramo, cantant de la mítica banda de punk La Polla Records, havia sigut denunciat després d’un concert per haver cridat "policies, sou uns fills de puta!". Hem vist, també, com el raper Valtònyc havia d’exiliar-se per evitar ser empresonat i pròximament veurem com Pablo Hasél, que comparteix gènere musical amb el mallorquí, pot acabar tancat.

Podríem referir-nos al "fuck the police" dels americans N.W.A. per entendre què és el rap, o al "God save the queen" dels Sex Pistols, que acusava Isabel II de sostenir un règim feixista, per conèixer l’esperit del punk. Però no necessitem el referent d’altres països, ni fixar-nos en les decisions que es prenen en els jutjats europeus quan es tracta dels exiliats polítics catalans, per veure que Espanya està aprofundint perillosament en el seu autoritarisme: n’hi ha prou amb tenir memòria.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El 1995 el cantant punk Manolo Kabezabolo treia el seu primer disc d’estudi amb una cançó que anomenava "militars, subnormals, paràsits socials". El 1987 els pioners Skatalà esvalotaven els joves barcelonins denunciant els "malparits uniformats que patrullen els carrers", els "assassins de l’Estat". Un any abans, el 1986, els navarresos Barricada publicaven 'No hay tregua', que conté la cançó homònima en la qual es narra la vida clandestina d’un membre d’ETA amb certa dosi de romanticisme. El 1997 els Brams il·lustren la portada del seu disc 'Al Liceu' amb una bomba Orsini i demanen que els empresaris es posin ben junts perquè "amb una sola bomba n’hi hagi prou". I ja deia Evaristo el 1985: "No a l’Estat terrorista que tanca qui li sobra".