Violència arrelada

Planificant una escapada als Sanfermines del 2016, cinc individus intercanvien en el grup de WhatsApp missatges que parlen de violacions, així com de l’ús eventual de burundanga i altres substàncies hipnòtiques. Una vegada a Pamplona, aquests cinc males bèsties –un d'ells porta un tatuatge que diu: “El poder del llop és en el ramat”– intercepten una noia de 18 anys, que està sola a la plaça del Castillo i li proposen d'acompanyar-la fins al cotxe on passa la nit.

Quan arriben a un portal, li tapen la boca perquè no cridi i li prenen el mòbil. Els cinc paios, forts com armaris i de més edat que la víctima, la fan entrar en un cau amb una sola sortida i la sotmeten a 11 accessos carnals per via vaginal, anal i bucal; durant les fel·lacions, l'agafen de la mandíbula o de la cua. Els cinc bèsties graven l’episodi abominable i presumeixen de la seva gesta a les xarxes.

Notícies relacionades

"Amb la sentència de 'La manada' em vaig sentir violada una altra vegada"

Arcades

I després de tot això, resulta que no hi va haver violència. Insisteixo: encara que l'Audiència Provincial de Navarra considera provat que la víctima no va donar el seu consentiment lliurement, sinó que estava “viciat, coaccionat o pressionat per aquesta situació”, la sentència descarta que hi hagués violència; o sigui, no va ser una agressió sexual. I no diguem res del vot discrepant del magistrat que en el vídeo aprecia “actes sexuals en un ambient de gresca i alegria” i gemecs d'“excitació sexual”. 

Les paraules són sobreres. Aquesta columna s’hauria d'acabar aquí, si no fos pel terrible conjunt de conclusions que s'infereixen del que s’ha exposat. Primera: perquè es consideri violació, la víctima hauria d'oposar resistència fins a l'extenuació, intentar que la destrossin fins a l'ànima. Segona: el descrèdit instantani que es fa d'aquestes dones. Tercera: l'enorme bretxa entre determinats sectors de la judicatura i una societat indignada pels fets que es relaten. I quarta: l'enquistament d'una violència sorda, molt antiga i arrelada, que considera normal que una dona es deixi ficar en una ratera amb cinc bèsties que diuen “tio, tio, em toca a mi” perquè en el fons assumeix que li encanta aquesta mena de sexe.