Narcotràfic i productes de proximitat

Parlava amb un col·lega de professió periodística de com estan les coses en el sector i com es mouen els motors d’aquest món alimentant-se únicament de pretensions econòmiques, i vam arribar al tema de la delinqüència i els narcos. És clar, un narco és un empresari amb pretensions econòmiques, com qualsevol altre, i que, en la situació actual del mercat no li queda més remei que diversificar, externalitzar, establir xarxes i joint venture, a més de la transnacionalització.

Ho he comentat més vegades, hi ha delinqüents i delinqüents, igual que treballadors i treballadors. El bon delinqüent professional sap bé com establir les seves xarxes criminals, instaura jeràrquicament la seva organització amb diferenciació de tasques i especialitats: uns es dediquen al cultiu de marihuana, per exemple, altres, al tràfic de dones per a explotació sexual, extorsió, tràfic d’haixix, etcètera, del que es tracta és de donar el màxim servei i centralitzat. I amb garanties, per a això es nodreixen d’armament i tecnologia, i s’estableixen controls de seguretat en els intercanvis i cap als consumidors i distribuïdors.

Zona fronterera

També és fonamental la zona d’implementació dels serveis i les seus. Establir-se a l’empara d’una zona fronterera facilita el tràfec a un costat i l’altre, no només dels criminals, sinó dels consumidors dels diversos serveis. I és clar, encara està millor si tens productes de proximitat, ara que està tan de moda l’ecologisme, i que pots controlar de primera mà: del productor al consumidor, que ja sabem que els que s’emporten la part més gran sempre són els distribuïdors, així que també es planteja una àmplia xarxa de cultius i plantacions per la zona, alguns a l’aire lliure i altres en naus i locals diversos, però estalviant en electricitat, no sigui cas que encareixi el producte, així que millor la punxo o em faig unes estupendes instal·lacions elèctriques amb generadors. I per celebrar-ho, com a millor final feliç és celebrar-ho en algun club amb àmplia carta de degustació, encara que després un tingui les treballadores exhaustes.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Més o menys això és el que s’està percebent a Girona en les últimes dècades. Perquè a més de la qüestió fronterera, té una costa privilegiada que rep nodrits grups de turistes de tota índole, i així com hi ha un turisme de borratxera, hi ha una demanda d’un altre tipus de substàncies, amb les quals a més no és gaire recomanable viatjar, així que ja tenim resolt, com a empresari, el tema dels consumidors, més que sortir a buscar-los, venen ells. I amb molta rotació, diners i ganes de disfrutar sense límits abans de tornar a l’avorrida quotidianitat de la seva vida.

No, els delinqüents organitzats no són tontos encara que acabin sent vençuts per la persistència dels agents que, en aquest cas, a un costat i l’altre de la frontera hagin aconseguit acabar amb algunes d’aquestes estructures.