Quan les víctimes són els més vulnerables

Ja ho vam veure en l’emoció impossible de contenir en un professional acostumat a lluitar en dures batalles. El comandant Juan Jesús Reina va deixar ben clar que els que treballen mirant de cara l’horror també són humans. Si portar a terme la investigació d’un homicidi sempre és dolorós perquè implica patiment humà, més enllà del presumible en la víctima, és pitjor encara el que aquesta pèrdua comporta a les persones que hi estan vinculades. La sensació de compensació que se sent al resoldre el cas i detenir el culpable és immediatament substituïda per l’amarga responsabilitat de comunicar-ho als familiars, en molts casos trencant l’esperança.

Sempre és dur, sempre. Però hi ha casos en què encara ho és més. Quan les víctimes són éssers indefensos i vulnerables sense la més mínima opció de defensa. Aquesta setmana parlava amb els meus col·legues en la presentació d’un llibre sobre ciències forenses de l’existència, mal que ens pesi, del factor HP, com ho denominava una rellevant figura del sector: la maldat. Els que hem intentat indagar en la ment i en la conducta de qui conspira en el costat de la fabricació del dolor anhelant trobar escletxes d’esperança, la fórmula per erradicar-lo, sentim el fracàs en cada nou cas. I aquestes setmanes n’han sigut uns quants en aquest país: Níjar, Alcalá de Henares, Getafe… I en cadascun, unes causes, uns indicadors, un entorn. ¿Què falla llavors perquè la xifra segueixi creixent? ¿Com s’ha d’actuar?

La pressió ciutadana

Si bé la investigació policial és exhaustiva en cada cas, també és cert que en el cas dels homicidis i assassinats amb víctimes menors adquireixen més rellevància, hi ha més impacte, la societat es veu més sacsejada, afloren els sentiments d’impotència i augmenta la percepció d’inseguretat. La pressió ciutadana converteix els casos en mediàtics, de manera que perjudica en molts casos la investigació, amb l’exigència de resultats immediats als professionals assignats. És important seguir les pautes, actuar amb precisió per no deixar escletxes de fugida judicial una vegada trobat l’autor, cuidar la transcendència de les informacions per no contribuir a la victimització secundària.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La violència de gènere també ha estès els seus tentacles cap als menors com a vehicle per infligir el màxim dolor a la dona. En el 71% dels casos de menors morts a causa de la violència dels seus progenitors no hi ha ni tan sols denúncia prèvia. Moltes campanyes han volgut cridar l’atenció sobre el menor vulnerable, com #LosUltimos100 de Save The Children#LosUltimos100 de Save The Children demanant al Govern una llei integral per a l’erradicació de la violència contra la infància i l’adolescència, encara que han sigut 163 els menors assassinats entre el 2009 i el 2016, últim període informat per l’INE. El 2018 ja avança de manera funesta, esperem que no superi el 2011, el pitjor any en la història d’Espanya amb 28 víctimes menors. H

Periodista i experta en seguretat.