El serrell

El cap de setmana passat tornava als titulars. Ho ha tornat a fer. Anna Gabriel torna a lluir serrell. El desconcert corre a les redaccions dels diaris conservadors. ¡Déu meu! ¿Per què? ¿A quina astuta nova estratègia respon el retorn del mal? ¡Que cridin de segudia els especialistes en imatge! Afilem els teclats. Obrim els diccionaris de sinònims per buscar les paraules més abjectes. ¡Que traspuï la bilis!

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

 

¿Deu ser que torna la porca? Sí, porca. Amb al·lèrgia al sabó i aixelles pestilents. Fins aquí han arribat alguns fins analistes de la caverna. Sembla que lluir samarretes i serrell està lligat a la falta d’higiene. I la majoria de la població sense saber-ho. Però hi ha una cosa pitjor, molt pitjor. ¡Gabriel somriu!, exclamaven com si haguessin vist el fantasma de Simone de Beauvoir. Doncs sí, senyors, si no s’haguessin esforçat a seleccionar sempre les fotos en què semblava una boja o una bruixa, s’haurien adonat que Gabriel sol somriure. Molt. Fins i tot quan carrega contra masclistes com vostès. Però segueixin si volen. Parlant de serrells i no d’idees polítiques. Segueixin aquí detinguts, produint i repartint el seu fel. Segueixin parlant que algunes són lletges i porques. Nosaltres no ens detindrem a analitzar el seu aspecte, no val la pena perdre el temps. Mentre segueixen aquí detinguts, la so-cietat avança. Malgrat el seu masclisme.